Tal dia com avui de l’any 1940, fa 80 anys, la premsa de l’època (La Vanguardia Española, edició del 08/10/1940) publicava que Wenceslao González Oliveros (governador civil de Barcelona i membre de la línia més dura del règim franquista) havia ordenat iniciar el procés d’extradició d’un grup de 222 nens i nenes catalans i bascos que, en el decurs el conflicte civil espanyol (1936-1939), havien estat traslladats a Mèxic com a refugiats republicans de guerra.

Els pares i mares de la immensa majoria d’aquells nenes i nenes havien format part del gran exili de gener i febrer de 1939 i, després del tancament dels camps de concentració francesos, havien partit cap a Mèxic per reunir-se amb els seus fills. Tot i això, aquell decret es va vestir com una maniobra de repatriació, i va deixar la porta oberta a qualsevol parent o persona que volgués exercir el paper de tutor legal la facultat d’iniciar els tràmits de la reclamació que havien de conduir a l’extradició.

L’objectiu d’aquella maniobra era obligar a retornar els pares, segrestant prèviament els seus fills, amb el propòsit de desarticular els moviments catalanistes i basquistes que, després de l’ocupació nazi de França (juny de 1940), s’havien traslladat a Mèxic. No obstant això, el govern mexicà va desestimar el gruix d’aquella petició, i només va retornar una petita part d’aquell col·lectiu infantil, format, exclusivament, pels nens i nenes que havien estat reclamats pels seus pares des de territori espanyol.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat