Tal dia com avui de l’any 1941, fa 78 anys, en el context de la II Guerra Mundial (1939-1945), sortia de Barcelona en direcció a Alemanya —via Hendaia i París— un convoi ferroviari amb 570 obrers catalans destinats a treballar a les fàbriques de l’Alemanya nazi. Aquell contingent era el segon —i el més nombrós— que sortia de Catalunya, i formaria part dels més de 10.000 obrers de l’estat espanyol que, entre 1941 i 1942, participarien en un pretès programa d’intercanvi de mà d’obra especialitzada (anomenat Patria, Pan y Justicia) entre els règims franquista espanyol i nazi alemany.

La investigació historiogràfica ha provat que aquell pretès conveni era, en realitat, un acord privat entre Franco i Hitler (promogut pels ministres Serrano-Suñer i Himmler) destinat a pagar el deute franquista per la participació nazi en la Guerra Civil espanyola (1936-1939). La mateixa investigació ha provat, també, que aquells treballadors espanyols mai van cobrar els salaris convinguts: quan van arribar a destinació, van ser convertits en mà d’obra semiesclava; i bona part de la seva remuneració va ser directament abonada al règim nazi.

També la investigació historiogràfica ha provat que la majoria d’aquells treballadors no van acudir a la crida de forma voluntària, sinó que van ser empentats per les autoritats franquistes amb la falsa promesa que el seu nom desapareixeria de les immenses i funestes llistes de “depurats” ideològics. En el cas dels treballadors catalans, la seva pràctica totalitat estaria formada per treballadors dels sectors siderúrgic i miner que, després de la ocupació franquista del país (1938-1939) havien estat “depurats” pel seu compromís personal amb els governs de Catalunya i de la República.