Tal dia com avui de l’any 1939, fa 85 anys, l’Ajuntament franquista de Barcelona, dirigit per Miguel Mateu Pla —conegut popularment i despectivament com Miquel dels Ferros— anunciava que les txeques, els centres clandestins de detenció, reclusió, interrogatori i assassinat que, durant l’anomenat període revolucionari (juliol 1936 – maig 1937) havien utilitzat elements incontrolats de la CNT-FAI, serien habilitades com a atractiu turístic de la ciutat. Segons la premsa de l’època (La Vanguardia Española, edició del 30/07/1939): “La apertura de estas sombrías cárceles, subsanará esta falta de conocimiento del público barcelonés y de los forasteros que nos visitan”.
Segons la investigació historiogràfica, l’arquitecte d’aquelles txeques havia estat un personatge anomenat Alfonso Laurencic —nascut a França, però d’origen hongarès i afiliat al sindicat CNT-FAI— que es presentava com a tècnic de construcció, tot i que mai va poder exhibir un títol acadèmic acreditatiu. Aquelles funestes construccions, que després del període revolucionari (maig 1937) i fins a l’ocupació franquista de Catalunya (gener-febrer, 1939) utilitzaria el Servicio de Inteligencia Militar de la República, controlat per elements estalinistes del PCE, estaven inspirades en les cambres de detenció i tortura que el NKVD, els serveis secrets soviètics, utilitzava a l'URSS.
Tot i que el règim franquista ho va presentar com a espais on exclusivament s’hi havien comès atrocitats contra persones d’ideologia conservadora i de confessió catòlica, la investigació historiogràfica ha provat que, també, hi van ser torturades i assassinades persones d’ideologia catalanista. També la investigació historiogràfica ha provat l’existència de vasos comunicants entre la CNT-FAI i la Falange Española durant el període revolucionari. El periodista Josep Maria Planes, pioner del periodisme d’investigació, hauria descobert aquesta sòrdida relació, i va ser segrestat i assassinat a trets en un descampat per un escamot de la CNT-FAI.