Tal dia com avui de l’any 1939, fa 79 anys, el governador civil de Barcelona Wenceslao González Oliveros publicava l’ordre que obligava a disposar d’una cartilla de racionament per accedir al mercat d’aliments de la ciutat. En aquella ordre es deia textualment: “Ultimados los trabajos preliminares encaminados al racionamiento de esta capital, se advierte al público que, a partir del día 16 y por los vigilantes nocturnos, serán facilitadas unas fichas que deberán ser subscritas por cada cabeza de familia, las cuales serán recogidas por los mismos funcionarios, una vez hayan sido cumplimentados todos los datos en las mismas consignados, a los ocho días siguientes a su entrega”.
Les polítiques de racionament d’aliments, lluny del que predicava el règim franquista (que les presentava com una acció social per pal·liar la fam generalitzada), formaven part del paquet de mesures de control sobre la societat. En aquell escenari de postguerra dominat per la destrucció, la fam, el fred, les malalties i la mort, el règim franquista va prioritzar el control dels canals d’abastiment d’aliments a la població. L’ordre de González Oliveros concloïa amb un amenaçant: “Se hace notar que, pudiéndose controlar perfectamente cuanto al particular se relaciona, serán sancionados quienes intenten falsear los datos”.
Cal destacar que la cartilla de racionament franquista entraria en vigor en plena ofensiva de persecució i repressió. González Oliveros, un reconegut anticatalà i filonazi, estava dirigint, simultàniament a la campanya de control d’aliments, la depuració ideològica de la ciutat a tots els nivells: havia ordenat acomiadar centenars de funcionaris públics i desterrar de la via pública qualsevol signe de catalanitat. També, reveladorament, durant el seu mandat, el règim franquista va afusellar el president Companys ―l’únic president europeu elegit democràticament que ha estat afusellat― i, particularment, va ser l’organitzador de la visita del capitost nazi Himmler a Barcelona i a Montserrat.