Tal dia com avui de l’any 1939, fa 80 anys, a Barcelona, en el context dels mesos immediatament posteriors a l’ocupació franquista de Catalunya i la conclusió de la Guerra Civil espanyola, l’organització Auxilio Social —de Falange Española—, batejava a la força un grup de cent nens i nenes orfes, fills de pares republicans morts o empresonats. Segons diverses fonts, aquell grup procedia de diversos orfenats que en aquell moment gestionava —per facultat governativa— Auxilio Social, també anomenat Auxilio de Invierno, nom inspirat en les Winterhilfswerk del règim nazi alemany.
Auxilio Social havia estat creat l’any 1936 per Mercedes Sánchez-Bachiller (vídua del líder falangista Onésimo Redondo), a la zona controlada per la rebel·lió franquista durant el conflicte civil espanyol i, entre altres coses, tenia la missió de gestionar els orfenats; i d’adoctrinar en la ideologia nacional-catòlica els fills i filles de republicans morts o empresonats. El compliment dels sagraments de la litúrgia catòlica era la base de la seu programa “reeducacional”, i l’adoctrinament en els pretesos valors del nacionalisme i de l’autoritarisme espanyols, el nervi del seu sistema d’ensenyament.
Segons algunes fonts, a les acaballes de 1939 a Catalunya hi havia una població òrfena d’uns 12.000 nens i nenes. Un dels grans orfenats de Barcelona —en aquella època— era la casa del Patronat Ribas, a la Vall d’Hebron, creat el 1930 per una iniciativa de mecenatge i, després de 1939 convertit en un centre gegantí d’adoctrinament. Alguns nens i nenes que van passar per aquell centre, durant aquella etapa, declaren que els abusos que, de forma habitual, ja es cometien amb anterioritat es van agreujar per què alguns sacerdots, monges i cuidadors veien aquells nens com la prolongació de l’enemic vençut a la guerra.