Tal dia com avui de l’any 1949, fa 70 anys, el governador civil de Barcelona, el falangista Eduardo Baeza y Alegría, ordenava l’execució dels militants del PSUC Joaquim Puig i Pidemunt, Ángel Carrero Sancho, Pere Valverde i Fuentes i Numen Mestre i Ferrando. La premsa de l’època, censurada pel règim franquista, va silenciar totalment aquell succés. En canvi, l’endemà dels afusellaments, un dels diaris de més tirada de Catalunya, destacava en portada les normes d’implantació del DNI que havia dictat el règim franquista; el xoc entre un ciclista i un cotxe a Tortosa (Baix Ebre) a l’apartat de successos, o l’ordre que havia rebut la Guàrdia Civil d’exterminar un estol de corbs a la serra de Miramar (Alt Camp) a l’apartat d’informació catalana.  

Puig (Osor ―la Selva―, 1907), Carrero (Madrid, 1917), Valverde (Malgrat ―Maresme―, 1915) i Mestre (Pratdip ―Baix Camp―, 1923) formaven part de l’organització clandestina del PSUC a Barcelona. Els quatre s’havien allistat a l’exèrcit de la República durant el conflicte civil espanyol (1936-1939), a la seva conclusió s’havien exiliat a França i havien combatut amb la resistència francesa contra l’ocupació nazi (1939-1945) i a l’acabament de la II Guerra Mundial (1945) s’havien introduït a Catalunya per reorganitzar el PSUC en la clandestinitat. Van ser detinguts en una batuda policial l’agost de 1948, i jutjats i condemnats a mort el 14 d’octubre de 1948. Van ser afusellats al Camp de la Bota el 17 de febrer de 1949.

L’afusellament de Puig, Carrero, Valverde i Mestre es va produir en un context de fortes tensions entre les diferents famílies ideològiques que s’aixoplugaven sota el paraigua del règim ―carlins, falangistes, joanistes i franquistes― i que a Barcelona tenia una especial visibilitat en la figura del governador Baeza (falangista) i del capità general José Solchaga Zala (carlí). El relleu forçat de Solchaga pel capità general Juan Bautista Sánchez González (joanista), poc després dels afusellaments, no faria més que incrementar el grau de repressió de l’aparell politico-militar-judicial del règim franquista (detencions, consells de guerra i afusellaments) en una cursa desbocada per a l'obtenció de medalles i honors a còpia de represàlies.