Tal dia com avui de l’any 1939, fa 80 anys, en el context dels mesos immediatament posteriors a l’ocupació franquista de Catalunya i de la conclusió de la Guerra Civil espanyola (1936-1939), la premsa de l’època (La Vanguardia Española, edició del 23/12/1939) publicava una nota que deia: “Para proveer entre Caballeros Mutilados, se hallan disponibles diversos surtidores de gasolina, con rendimiento mensual superior a 500, 600 y 800 pesetas, según la categoria. En todas las Comisiones locales y comarcales, los Caballeros Mutilados hallarán las bases (...) para ocupar estos puestos”.
El Benemérito Cuerpo de Caballeros Mutilados de Guerra por la Pàtria era un col·lectiu creat el gener de 1937 (als inicis del conflicte civil espanyol), pel general Millán Astray —a petició del general Franco— format, exclusivament, per militars del bàndol rebel franquista que patien diversos graus d’invalidesa a causa de les ferides de guerra. Tant en la llei de creació d’aquest col·lectiu (1937) com en les successives reformes (1942 i 1976) se’ls reconeixia com a part integrant de l’estament militar; i se’ls preveien privilegis per a desenvolupar una activitat paral·lela en el món professional i empresarial.
Les benzineres eren una concessió pública des de la promulgació de la Ley del Monopolio del Petroleo, de 1927 —durant la dictadura de Primo de Rivera (1923-1930)— , que havia comportat la creació de l’empresa CAMPSA; inicialment en mans dels quatre grans bancs espanyols de l’època. CAMPSA va ser nacionalitzada pel règim franquista a l’inici del conflicte civil espanyol (1936), i convertida en l’únic distribuïdor de petroli en territori espanyol. I els sortidors de benzina adjudicats als Caballeros Mutilados, havien estat prèviament confiscats pel Tribunal de Responsabilidades Políticas a empresaris compromesos amb els governs de Catalunya i de la República.