Tal dia com avui de l'any 1715, fa 302 anys, Francisco Pío de Saboya y Moura, capità general de l'exèrcit borbònic a Catalunya i màxima autoritat del nou règim, dictava les primeres ordres de desterrament contra persones que havien tingut responsabilitats en la gestió de la defensa de Barcelona durant el setge de 1713-1714. Aquestes ordres de desterrament eren del tercer nivell punitiu, que l'administració borbònica aplicava als dirigents de la defensa de Barcelona per dessota de les execucions i els empresonaments. En qualsevol dels casos, venien precedides per les ordres de confiscació de patrimonis, les quals deixaven la família de l'afectat en una situació de misèria absoluta.
Pío de Saboya, que durant el seu govern ordenaria el desnonament dels veïns i el soterrament de les cases del barri barceloní de la Ribera per emplaçar-hi la Ciutadella, va assolir una macabra celebritat per l'extrema duresa que va emprar en la repressió dels focus de resistència austriacista de la postguerra (a partir de 1714). Pío de Saboya sotmetria Catalunya a un règim de terror dominat pels depredadors i els delators del règim, ordenaria milers de detencions, tortures i empresonaments, i en la seva qualitat de màxima autoritat política, militar i judicial a la Catalunya ocupada, signaria centenars de condemnes en judicis sense garanties processals.
Les primeres ordres de desterrament van ser dictades contra Salvador de Tamarit i de Vilanova, desterrat a Valladolid (Castella); Carles de Ribera i Claramunt, desterrat a Lleó (Castella), i Josep Antoni de Ribera i Claramunt, desterrat a Burgos (Castella). Havien estat capitans de la Coronela de Barcelona durant el setge borbònic de 1713-1714 i, posteriorment a la ocupació militar, havien estat acusats i condemnats per conspirar contra el règim. Aconseguirien retornar i recuperar part del seu patrimoni passats onze anys, després del Tractat de Viena (1725), el qual posava fi, definitivament, al conflicte entre Habsburgs i Borbons. Moririen en edat avançada a Barcelona.
Pío de Saboya, en canvi, moriria a Madrid (1723) dos anys abans de la signatura dels acords polítics de Viena, ofegat en un torrent de fang format per una forta i inesperada tempesta que el va sorprendre en sortir de la festa d'aniversari del comte d'Oñate. Les extraordinàries circumstàncies que van provocar la mort de Pío de Saboya, especialment odiat a Catalunya, alimentarien la brama de la maledicció catalana, un mite que tenia l’origen en els regnats de Felip IV —que havia massacrat els catalans a la guerra dels Segadors (1640-1652)— i de Carles II —el darrer Habsburg hispànic (1665-1700)—, el qual, després de no aconseguir engendrar descendència, havia omplert la cort de Madrid de bruixots i fetilleres.