Tal dia com avui de l’any 1149, fa 869 anys, Al-Muzaffar, valí almoràvit de Lleida, capitulava la ciutat i el territori a les tropes de Ramon Berenguer IV i Ermengol VI, comtes independents de Barcelona i d’Urgell. Prèviament a la capitulació, la ciutat havia estat sotmesa a un setge de gairebé set mesos que s’havia anat estrenyent progressivament: s’havia iniciat al peu de la muralla que encerclava la trama urbana i havia culminat al castell de la Suda, l’últim reducte fortificat situat al cim més elevat de la ciutat. Amb la conquesta de Lleida el poder musulmà perdia l'última gran plaça situada al nord de l’Ebre, i els comtes catalans guanyaven, definitivament, la vall baixa del Segre.

La ciutat i territori de Lleida van restar integrats dins el comtat independent de Barcelona. Ramon Berenguer IV, fent ús d’una pràctica habitual en el sistema polític feudal, va concedir a Ermengol d’Urgell i a l’orde dels Templers el domini ―supeditat, sempre, a l’autoritat de Barcelona― sobre algunes parts de la ciutat i territori; com a pagament per l’ajut que li havien prestat. També va concedir a Lleida una carta municipal pròpia, inspirada tant en la consuetud (el dret del territori anterior a la dominació musulmana), com en els Usatges de Barcelona, que garantia un règim d’autonomia política notable i la recuperació de la figura ancestral dels paers.

La societat musulmana de Lleida, formada per un mestissatge entre població autòctona iberoromana islamitzada i berbers i iemenites, va desaparèixer totalment. El nou poder va decretar l’expulsió de la població musulmana ―que emigraria cap a la taifa de València―, a excepció d’una petita part de la comunitat que va restar en l’anomenat Ravalet dels Moros o Patí del Miqueló, situat al voltant de l’actual plaça de l’Hort de Santa Teresa. El nou poder va repoblar la ciutat, bàsicament, amb pagesos i artesans dels comtats d’Urgell i de Barcelona ―especialment d’Osona―, i també amb un petit grup procedent del regne d’Aragó, que va colonitzar el raval de Pardinyes, llavors situat a extramurs.