Tal dia com avui de l’any 1896, fa 122 anys, el director general de Correos y Telégrafos, Salvador Bermúdez de Castro y O’Lawlor —nomenat pel govern que presidia el conservador Antonio Cánovas del Castillo—, dictava una ordre que prohibia l’ús del català i del basc en les conferències telefòniques i telefonemes en territori espanyol. Fins a l’ordre de prohibició de Bermúdez de Castro, en les conferències telefòniques el català —malgrat que no tenia consideració de llengua oficial— era utilitzat amb absoluta normalitat i en tots els àmbits: polític, acadèmic, dels negocis o particular.

L’historiador Josep Grau a La Lliga Regionalista i la llengua catalana (1901-1924) (Publicacions de l’Abadia de Montserrat) explica que “aviat la mesura donà lloc als primers incidents”. A finals del mes de maig l'operadora que havia connectat la conferència telefònica entre els diputats catalans Antoni Serra —que era a Saragossa— i Joan Cañellas —que era a Madrid— va interrompre sobtadament la comunicació en detectar que els interlocutors utilitzaven el català. La protesta que van presentar Serra i Cañellas a les Corts argumentant un atac a la seva esfera privada no trobaria ressò.

Grau també explica que, posteriorment, el diputat liberal per la circumscripció de Solsona Josep Maluquer i Vidal va denunciar davant de l’hemicicle parlamentari que els responsables de la centraleta de Madrid li havien impedit expressar-se en català en una conferència telefònica que mantenia amb uns electors de Manresa. Maluquer explicaria que els seus interlocutors no sabien “una sola palabra de castellano” per la qual cosa li va resultar impossible comunicar-s’hi. Després de moltes protestes, mesos després el ministre de Governació, Fernando Cos Gayón, revocaria l’ordre.