Tal dia com avui de l’any 1640, fa 381 anys, a Barcelona, en el context de la Revolució dels Segadors (1640) i de la Guerra de Separació de Catalunya (1640-1652/59); es produïa una rèplica del Corpus de Sang (7 de juny de 1640) que es va saldar amb diversos assassinats. Segons el Dietari de la Generalitat, l’avalot es va iniciar a primera hora del matí, quan va començar a circular la notícia que el baró d’Espenan, general de l’exèrcit catalanofrancès, havia lliurat la plaça de Tarragona al marquès de Los Vélez —general de l’exèrcit hispànic— sense resistència.

Segons el mateix Dietari va esclatar un sentiment d’indignació entre la població de Barcelona pel que es considerava una traïció d’Espenan. Feia dies que a Barcelona havien arribat les notícies de les massacres que Los Vélez havia perpetrat contra la població civil catalana (armada o desarmada) a Tortosa, Xerta, Aldover, el Perelló, l’Hospitalet de l’Infant i Cambrils; que havien alimentat un sentiment popular d’odi profund cap als castellans. A tot això s'hi sumava el fet que Tarragona, en aquell context, era una plaça militar d’una extraordinària importància estratègica.

Segons el Dietari de la Generalitat, la turbamulta es va adreçar a les cases dels jutges de la Reial Audiència Lluís Ramón, Rafel Puig i Joan Baptista Gori, i diu textualment que: “se mogué un avalot per la present ciutat, cridant la gent: «muyren traydors». Y mataren ab grandíssim rigor tres jutges de la Audiència que des del die de corpus estaven amagats (...). Y aprés de haver-los morts y pagades moltas punyalades y escopetades, que no tenian figura, los lligaren una corda en lo coll hi·ls rossegaren per tota la ciutat (...) los penjaren per lo coll ab unas cordas de espart (...) hont los anaren a veurer moltíssima gent”.