Tal dia com avui de l’any 801, fa 1.220 anys, Lluís el Pietós —fill de Carlemany i hereu al tron dels francs— va proclamar el magnat Berà (que en alguns fonts apareix, també, com a Bernat) com a comte del nou districte carolingi de Barcelona. Els francs havien entrat a la ciutat uns mesos abans (el 3 d’abril de 801), arran d’una rocambolesca operació d’aliances i traïcions que culminaria amb una conquesta incruenta. Després d’un setge que va durar uns quants mesos, les elits de la comunitat d’origen visigòtic de Barcelona van obrir les portes de la ciutat als exèrcits carolingis.

Efectivament, aquestes elits —emparentades amb l’oligarquia militar àrab de la ciutat— havien tramat i negociat un traspàs del califat andalusí a l’Imperi carolingi que no alterava el dibuix del poder local. Però una sèrie de desavinences d’última hora, i quan els exèrcits carolingis ja eren a les envistes de la ciutat, van conduir aquell projecte al fracàs. Finalment, i després d’un setge d’alguns mesos —i amb la mediació de les comunitats jueves locals de Girona i de Barcelona—, es van obrir les portes i es va produir el canvi de poder, tot i que no va ser com s’havia previst en un inici.

El nou poder carolingi, amb la col·laboració de les elits indígenes de la ciutat, va desplaçar totalment la minoria àrab, representada en aquell moment pels Ruayni —d’origen iemenita però mestissada amb elements locals—, que va ser confiscada i expulsada. I en el seu lloc hi va situar les oligarquies indígenes que havien participat en la reconstrucció del pacte. Però al cim del nou poder local hi va situar Berà, un magnat nascut en territori carolingi, descendent de l’èxode hispano-visigot de la Tarraconense cap al regne dels francs durant la conquesta àrab (717-723).

Segons la investigació historiogràfica, Berà (o Bernat) era fill del comte Guillem de Tolosa, cosí de l’emperador Carlemany; i de Cunegunda, descendent de l’èxode de les oligarquies de la Tarraconense al país dels francs. Per aquest motiu, Berà —als ulls del nou poder carolingi— era qui millor representava la ideologia de mestissatge i col·laboració que havien projectat des de l’inici de la conquesta i la recuperació de la Marca de Gòtia (el territori que es corresponia als actuals Llenguadoc i Catalunya Vella). Entre el 801 i el 820, Berà va exercir, també, com a marqués de Gòtia.