Tal dia com avui de l’any 1928, fa 91 anys, a l’Havana (Cuba) un grup de prohoms catalans emigrants i exiliats encapçalats per Francesc Macià (que dos anys i mig més tard restauraria la Generalitat) posaven el punt de cloenda de l’Assemblea Constituent del Separatisme Català. Aquella convenció, que havia estat inaugurada el 30 de setembre anterior, redactaria i aprovaria la Constitució Provisional de la República Catalana ―la primera carta magna republicana de la història de Catalunya―. L’organitzador, amfitrió i artífex d’aquella convenció va ser Josep Conangla i Fontanilles (Montblanc, 1875 – l’Havana, 1965), que en aquells moments era el president del Centre Català de l’Havana.

El Centre Català de l’Havana era una entitat fundada el 1882 pels catalans de Cuba, que s’havia distingit per la seva intensa tasca de promoció i divulgació de la cultura catalana i de la personalitat nacional de Catalunya. Tres dècades després de la seva fundació tenia un capital social de sis mil dòlars (l’equivalent actual aproximat a seixanta mil euros), reunia més de sis-cents socis, i gestionava una biblioteca pròpia amb quasi mil volums. El 1908 havia promogut l’edició de la revista La Nova Catalunya. El 1915 havia retirat la bandera espanyola dels pals de la façana. El 1916, amb el Centre Balear, havia creat un sistema propi d’atenció mèdica. I el 1919 havia adoptat l’estelada com a única senyera.

També al Centre Català de l’Havana s’havia creat la societat secreta Club Separatista Català núm. 1 (1922). Serien precisament els membres més destacats d’aquesta societat (Claudi Mimó, Josep Murillo, Josep Conangla i Josep Pineda) els qui el 1928 formularien a Macià (líder del partit independentista Estat Català) la necessitat de redactar una Constitució de la República Catalana. Aquell text, entre altres coses, definia la República Catalana com a tècnica i democràtica inspirada en les democràcies liberals: establia el vot universal i secret, un parlament unicameral i l’elecció indirecta d’un president. I establia, també, l’obligatorietat de fer desaparèixer “tot vestigi públic del període de domini colonial espanyol” (com per exemple, les corrides de toros).

Des de quan som catalans?
Test d'història Des de quan som catalans? Marc Pons