Tal dia com avui de l’any 1877, fa 143 anys, moria a Madrid el metge i polític Pere Mata i Fontanet. Nascut a Reus l’any 1811, durant la seva vida va ocupar diversos càrrecs polítics com a representant de la branca més progressista del liberalisme espanyol. Va ser alcalde de Reus (1841), diputat a les Corts en dues ocasions (1869-1871 i 1872) i governador civil de la província de Madrid (1871). La seva etapa de màxima activitat política coincidiria amb els governs de Joan Prim (de qui era amic íntim) i amb els immediatament posteriors a l’assassinat del general de Reus.

Durant la seva joventut va tenir un paper destacat (com a fundador o com a director) en els rotatius més progressistes que s’editaven a Barcelona (El Propagador de la Libertad o El Vapor). I va ser un dels dirigents del grup dels saint-simonistes de Barcelona, format per intel·lectuals i científics com Monlau i Roca, Andreu i Covert-Spring, Milà i Fontanals o Ribot i Fontseré, que postulaven un socialisme utòpic. Durant aquest període, va participar activament en bullangues (revoltes urbanes populars) i va patir presó, exili i desterrament.

Però allà on destacaria especialment seria en la seva faceta acadèmica i científica. Va ser rector de les universitats de Madrid i de Barcelona i va ser el fundador de la medicina forense a l’estat espanyol. El 1843 la Universitat de Madrid li va encomanar la creació de la càtedra de Medicina Legal. I el 1862 creava el primer cos de metges forenses de la història de l’estat espanyol. En la seva investigació i en el seu projecte, Mata s’inspiraria en la figura i en el treball de Mateu Orfila (Maó, 1787 – París, 1853), de qui havia estat alumne; i que, a França, havia estat el fundador de la toxicologia moderna.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat