Tal dia com avui de l’any 1284, fa 736 anys, el comte-rei Pere II de Barcelona i III d’Aragó signava la Recognoverunt Proceres, un privilegi concedit al municipi de Barcelona a canvi d’un important donatiu econòmic, que confirmava els costums anteriors, anomenats Usatges (dret familiar, mercantil i processal) i passava a regular els serveis públics que, fins aleshores, el Consell de Cent (el govern municipal) ja exercia plenament, tot i que ho feia sense la ratificació de l’autoritat reial.
Aquests serveis públics que, amb l’entrada en vigor del Recognoverunt Proceres, passarien a quedar definitivament reconeguts per l’autoritat reial i regulats en virtut d’aquell pacte, estaven relacionats ―entre d’altres― amb l’ordre públic o amb el comerç. D’aquesta forma, la ciutat de Barcelona confirmava un elevadíssim grau d’autogovern que la convertia ―de facto― en una república mercantil; és a dir, una ciutat governada, exclusivament, per les classes mercantils en virtut d'un pacte bilateral amb la corona.
El Recognoverunt Proceres confirmaria, definitivament, el Consell de Cent com el principal òrgan de poder de la ciutat, al mateix nivell que l’autoritat reial. Fins i tot, durant la Guerra Civil catalana (1462-1472), el Consell de Cent va deposar el comte-rei Joan II i va nomenar en el seu lloc Pere de Portugal, descendent de Jaume d’Urgell, al·legant que el tercer Trastàmara havia violat la bilateralitat que presidia el pacte perpetu entre Barcelona i la corona.
Una altra dada que confirma el poder del Consell de Cent, derivat del Recognoverunt Proceres, seria la creació d’una extensa xarxa de Consolats de Mar ―oficines de representació i de negocis catalanes― arreu de la Mediterrània i en alguns ports importants de l’Atlàntic. També es promouria el desenvolupament de la Llotja ―l’edifici dels negocis a la ciutat―, que culminaria amb la creació de la Taula de Canvi (1401), el primer banc públic de la història d’Europa i que era gestionat, exclusivament, pel municipi.