Tal dia com avui de l’any 1347, fa 673 anys, a Barcelona, es casaven el comte-rei Pere III de Barcelona i IV d’Aragó (28 anys) —anomenat el Cerimoniós— i la princesa Elionor de Portugal (19 anys). Quan es van celebrar aquelles noces, Pere era vidu en primeres núpcies de Maria d’Évreux, filla dels reis de Navarra. En canvi, per a Elionor, filla dels reis de Portugal, era el primer cop que es casava. Aquella unió matrimonial formava part de la política de la cancelleria dels Berenguer-Aragó, en aquell moment en el punt culminant de poder i expansió del casal de Barcelona, que ambicionava, a mitjà-llarg termini, assolir i concentrar tots els trons peninsulars.
Però el matrimoni de Pere i Elionor va durar poc menys d’un any. L’abril de 1348, la pesta negra arribava a Barcelona i es propagava a una gran velocitat per tots els territoris de la corona catalanoaragonesa. A tot això s'hi va sumar l’escenari previ de crisi econòmica, provocada per fortes sequeres que remuntaven a 1315, i pel descontentament de les classes populars contra les contribucions de guerra que, en forma d’impostos extraordinaris, exigia el monarca. Aquest escenari de conflicte havia esclatat al País Valencià a finals de 1347, liderat per l’estament nobiliari, i que en poques setmanes havia adquirit un caràcter de revolta.
Els comtes-reis Pere i Elionor es van adreçar a València cap-i-casal amb el propòsit de reprimir aquella revolta, que seria anomenada Guerra de la Unió (1347-1348). Però un cop allà van ser detinguts i reclosos. Allà seria on Elionor es contagiaria i emmalaltiria. Davant d’aquella situació, els seus captors els van alliberar i la parella reial va emprendre camí cap a Barcelona. Però Elionor acabaria morint a Xèrica, a un dia de camí pedestre al nord de València. Era el 30 d’octubre de 1348, quan faltaven quinze dies per al primer aniversari de les seves noces. Elionor seria la víctima més il·lustre d’aquella pandèmia a la corona catalanoaragonesa.