Tal dia com avui de l’any 1813, fa 205 anys, moria a París l’agrònom, naturalista, nutricionista i higienista francès Antoine Parmentier; que havia estat el gran difusor del conreu de la patata en el conjunt de França i que ho seria també durant el període en què el Principat va ser incorporat a l’Imperi francès (1812-1814). La patata, un tubercle originari d’Amèrica, havia arribat a Europa de la mà del navegant anglès Thomas Hariot (1586). Però fins a l’esclat de la Revolució Francesa (1789) el consum de la patata estava limitat al consum animal a causa de la creença que no era apta per al consum humà.
A Catalunya, com a la pràctica totalitat del continent europeu, la patata només es conreava en jardins botànics, propietat de les classes privilegiades, que la exhibien com una planta exòtica. Seria a partir de 1812, durant l’administració del prefecte Pierre François Augereau, que s’introduiria el conreu massiu de la patata. Parmentier, llavors inspector general del servei de salut i membre de la secció d’economia rural de l’Academie Française, va aconseguir que s’implementessin a Catalunya els programes de reforma agrària que estaven triomfant a la, llavors, resta de França.
El conreu de la patata va ser presentat com a una alternativa alimentària als tubercles de consum tradicional, sobretot del nap; amb el propòsit de pal·liar els episodis de fam que provocaven tant les llargues sequeres com els aiguats sobtats. I malgrat que, en un principi, els productors catalans la destinaven com un complement als farratges de consum animal, ben aviat es convertiria en un dels productes més populars de la dieta de les classes humils. La popularització del consum de la cervesa (introduïda pels funcionaris francesos) i de la patata seria una de les herències d’aquella etapa política.