Tal dia com avui de l’any 1598, fa 424 anys, a Anvers (llavors Països Baixos hispànics), moria el cartògraf Abraham Ortelius, que havia estat l’autor del Theatrum Orbis Terrarum (1570) considerat el primer atles modern de la història. Aquesta obra, inicialment, reunia setanta mapes de diverses regions del món. Però en les successives reedicions entre 1571 i 1612, es va ampliar fins a cent seixanta-set mapes i es va convertir en una de les principals obres cartogràfiques de referència a cavall dels segles XV i XVII; coincidint amb l’etapa de les expedicions que van permetre dibuixar, per primer cop, la totalitat de les costes americanes i africanes.

Però, també en aquell moment, la cancelleria hispànica, a través del Tribunal del Sant Ofici (considerat la policia política del règim), ja havia publicat les primeres lleis contràries a l’ús del català. I el taller del cartògraf Abraham Ortelius, conscient que la principal destinació de la seva obra serien les cancelleries en general i la de Madrid en particular, no va voler disgustar el govern del rei hispànic Felip II i a l’hora de cartografiar la península Ibèrica i anotar sobre el mapa els topònims de Catalunya, del País Valencià i de les illes Balears, va optar per traduir-los i rebatejar-los sense cap mena de criteri més enllà del que li podia semblar que seria la seva forma castellana.

Així ens trobem que en la pàgina Regni Hispani (regnes de les Espanyes) del Theatrum Orbis Terrarum, a Catalunya, a més de Lleida, que és anomenada “Lérida”; Organyà és “Orguera”; Bellpuig és “Belpuche”; Collbató és “Colibato”; Montserrat és “Monserato”; Monistrol és “Munistro”; Montblanc és “Moblac”; Constantí és “Constancia”; Cunit és “Conil”; Mataró és “Matano”; Terrassa és “Tarraco”; Hostalric i Figueres apareixen germanitzada i galleguitzada respectivament, i són “Starlich” i “Figueiras”; i Perpinyà, quasi un segle abans del Tractat dels Pirineus (1659), apareix, premonitòriament, en la forma mig afrancesada de “Perpignan”.

A les illes Balears, ens trobem que Eivissa apareix com a “Yuica” o “Yuisa”; i Portopetro apareix com a “Puerto de San Pedro”. I al País Valencià, a més d’Alacant, Elx i Castelló, que apareixen, respectivament, com a “Alicante”, “Elche” i “Castillon”; ens trobem que Benicarló és “Bencarlón”; Alcalà de Xivert és “Chiverte”; les Coves de Vinromà és “Cuevas”; Llíria és “Lina”; Canet és “Cañete”; Catarroja és “Catarrojo”; Ontinyent és “Huertimiento”; Pallars és “Pajazo”; Almussafes és “Almucatar”; Teulada és “Tablada”; Oriola és “Horivela”; Xixona és “Xirena”; Santa Pola és “San Polo”; o Punta Prima és “Ponedera”.