Tal dia com avui de l’any 1940, fa 80 anys, en el context dels mesos immediatament posteriors a la ocupació franquista de Catalunya i a la conclusió de la Guerra Civil espanyola (1936-1939), l’Ajuntament de Barcelona publicava un edicte titulat “Normas para el alistamiento de los mozos comprendidos en los reemplazos de los años 1936 a 1941, ambos inclusive”, que afectava les darreres lleves de soldats catalans republicans mobilitzats durant l’etapa republicana, entre d’altres l’anomenada Lleva del Biberó (nascuts el 1920 que havien estat militaritzats l’abril de 1938).
Aquell decret deia: “Ordenado el alistamiento de todos los mozos comprendidos en los reemplazos de los años 1936 a 1941, ambos inclusive, se recuerda a todos los afectados por dicha disposición que deben acudir, sin excusa ni pretexto alguno, a las respectivas secciones de Recluta de los distritos, establecidas en las correspondientes Tenencias de Alcaldía. La presentación es obligada, sea cualquiera la situación militar en que se encuentren los mozos comprendidos en los citados reemplazos, debiendo comparecer personalmente o por mediación de sus familiares”.
Es donava la circumstància que els afectats per aquell decret ja havien estat militaritzats durant el conflicte civil per un període que oscil·lava entre un i dos anys i mig. Amb aquella mesura, els soldats republicans supervivents no empresonats, no exiliats, o retornats de l’exili es veurien obligats a complir una segona “mili” de tres anys que, en alguns casos —i sumat al període de l’etapa bèl·lica— acabarien representant més de cinc anys de servei militar. En canvi, els que havien lluitat al bàndol franquista quedarien eximits de la lleva per la seva condició privilegiada d’“excombatientes”.