Tal dia com avui de l’any 1941, fa 79 anys, en el context dels primers anys de la postguerra que va seguir el conflicte civil espanyol (1936-1939), se celebrava la primera missa “en desagravio por los pecados cometidos en las playas y en las zonas de recreo”. Aquella primera missa, que es va celebrar a la basílica de la Mercè de Barcelona, era el primer “acto de reparación que se efectuará todos los jueves en la misma basílica, hasta octubre (durant sis mesos), sucediéndose en el oficio de preste los Rvdos. párrocos o ecónomos de todas las parroquias de nuestra ciudad”.
Aquella bateria d’oficis religiosos havia estat ordenada per les autoritats polítiques, militars i eclesiàstiques del règim franquista. La nota de premsa publicada l’endemà (La Vanguardia Española, edició del 16/05/1941), informava que aquell primer acte havia estat presidit “desde el presbiterio, por el Excmo. señor gobernador y Jefe provincial del Movimiento camarada Correa; el Ilmo. señor obispo A. A. de la diócesis, doctor Díaz Gomara; el alcalde accidental, señor Ribas Seva; el señor De Peray por la Diputación; y el presidente de la Junta Diocesana de Acción Católica, señor Manich”.
Aquella iniciativa responia a l’estratègia repressiva d’enquadrament de la societat en els pretesos valors de la ideologia nacional-catòlica. El règim franquista havia construït, divulgat i imposat una estètica personal de pudor i constricció que pretenia convertir la pràctica del sexe —fora de l’àmbit conjugal i sense estar destinada a la reproducció— com una pràctica indecent que corrompia la societat. En aquella època era habitual que policies, paramilitars, serenos, conserges o acomodadors esbronquessin, avergonyissin o sancionessin parelles que havien estat sorpreses practicant sexe en un lloc públic.