Tal dia com avui de l’any 1643, fa 376 anys, Josep Fontanella i Gavarrer —fill de Joan Pere Fontanella, que havia estat conseller en cap de la I República Catalana (1641)— s’acomiadava de les autoritats del país per emprendre viatge cap a Münster, on estava previst iniciar les negociacions de pau de la Guerra dels Trenta Anys (1618-1648). Els Tractats de Münster i Osnabruck formarien part del conjunt d’acords que es coneixerien com la Pau de Westfàlia i que consagrarien la independència dels Països Baixos i de la Confederació Helvètica. Segons les fonts documentals, Fontanella va partir de Barcelona l’endemà, dia 20 d’agost, a les dues de la tarda.
Fontanella havia estat nomenat representant del Principat de Catalunya (llavors un estat independent sota la protecció de França), pel cardenal Mazzarino, ministre plenipotenciari de Lluís XIV de França. En aquell nomenament hi va tenir molta importància el seu posicionament polític —clarament francòfil— i el seu prestigi personal i familiar —era un dels polítics més destacats i influents del país i el seu pare, Joan Pere, havia estat un dels juristes més prestigiosos d’Europa—. Fontanella, abans d’arribar a Münster, va fer una llarga estada a Versalles per coordinar la posició catalana amb els interessos de la monarquia francesa.
En les negociacions de Münster, Fontanella es va convertir en un dels negociadors més destacats: va defensar aferrissadament la independència de Catalunya, dels Països Baixos i de la Confederació Helvètica. Però la posició de feblesa de França (que, en aquell moment, estava afectada per una gran revolta occitana liderada per Jan Petit i coneguda com la Jacqueria), el va fer sospitar que Mazzarino acabaria traint els catalans i lliurant el país a la monarquia hispànica. Aquelles sospites —que el temps acabaria confirmant— van enterbolir la seva relació particular amb el ministre plenipotenciari francès i la relació política entre la Generalitat i la monarquia francesa.