Tal dia com avui de l’any 1756, fa 264 anys, naixia a la Seu d’Urgell Salvador Fidalgo i Lopegarcia, que en el decurs de la seva vida es convertiria en un dels primers europeus que posava els peus a la Colúmbia (actualment la costa pacífica del Canadà) i a Alaska, i el primer a cartografiar les costes de l’extrem nord-occidental del continent americà. Fidalgo era fill d’una família d’origen basc establerta a la Seu d’Urgell.
Es desconeix la causa que havia portat els Fidalgo a la capital de l’Alt Urgell. Tot i que Salvador i el seu germà petit Joaquim van seguir la carrera militar, algunes informacions apunten que els Fidalgo s’haurien establert a la Seu d’Urgell després d’obtenir una concessió temporal o un monopoli vitalici d’algun tipus d’activitat comercial reglamentada pel règim borbònic.
L’any 1790 va comandar l’expedició que, partint de l’illa de Nootka (davant de l’actual ciutat de Vancouver), resseguiria per mar i en direcció nord la costa fins a l’illa de Kodiak (al sud de les illes Aleutianes, a l’extrem nord-oest del continent americà). En el decurs d’aquell viatge va prendre possessió de la badia situada davant l’actual ciutat d’Anchorage, la més poblada de l’estat nord-americà d’Alaska.
Salvador Fidalgo va ser un continuador de les expedicions iniciàtiques de Gaspar de Portolà (Os de Balaguer, 1716 – Lleida 1786), el pioner de l’exploració de l’Alta Califòrnia. El Fort de Sant Miquel, a l’illa de Nootka, punt de partida de l’expedició de Fidalgo, estava protegit pels voluntaris de la Companyia Franca Catalana —creada per Portolà—, i els navegants de l’època els dibuixen abillats amb barretina.
Tot i l’èxit del viatge de Fidalgo (va prendre possessió d’Alaska sense oposició, ni tan sols dels pescadors russos establerts a Anchorage), el govern espanyol —més interessat en la guerra contra la novíssima República Francesa i en acabar amb el règim revolucionari francès— va renunciar al domini d’aquelles terres en benefici de la Gran Bretanya (1795).