Tal dia com avui de l’any 1742, fa 278 anys, naixia a Barcelona Ramon Llàtzer de Dou i de Bassols, que en el decurs de la seva vida seria un dels darrers cancellers de la Universitat de Cervera (1810 - 1814) –en aquell moment l´únic centre d’estudis superiors a Catalunya– i el primer president electe i oficial de les Corts de Cadis (24/09/1810 - 23/10/1810). El seu nomenament com a diputat i la seva elecció com a president de les Corts era una conseqüència directa del reconeixement i del prestigi que, en els ambients acadèmics i polítics, havia adquirit com a catedràtic en dret.
Llàtzer de Dou seria un dels primers polítics catalans a denunciar l’espoli fiscal que el regne d’Espanya practicava a Catalunya des del final de la Guerra de Successió hispànica (1715). A les Corts de Cadis (1810) va defensar un model d’estat foral, i en les sessions que es van dur a terme en aquella cambra va tenir duríssims enfrontaments verbals amb Antonio Alcalá Galiano, màxim representant de la ideologia jacobina liberal. Llàtzer de Dou va afirmar i va provar que Catalunya, proporcionalment a la seva població, contribuïa molt més que Castella a les arques públiques.
Llàtzer de Dou era d’ideologia moderadament conservadora i de tradició familiar borbònica. Però també era un resultat de la ideologia de les noves generacions borbòniques catalanes nascudes després del conflicte successori, que s’havien desenganyat del règim borbònic. La negativa de Carles III a negociar el Memorial de Greuges de 1760 n'havia marcat l’inici. Però la ideologia jacobina dels diputats refugiats a Cadis –de fabricar la pretesa nova Espanya seguint l’atàvic model borbònic– el portaria a proclamar: “A Cataluña se la trata como a una provincia conquistada”.
Llàtzer de Dou seria també un entusiasta divulgador de les idees de l’escocès Adam Smith (1723-1790), estudiós del desenvolupament de la indústria i del comerç a Europa, i que sovint és considerat el pare de l’economia moderna.