Tal dia com avui de l’any 1742, fa 279 anys, a Barcelona, naixia Ramon Llàtzer de Dou i de Bassols, que en el decurs de la seva vida seria canceller (equivalent a rector) de la Universitat de Cervera (1805-1832) i primer president de les Corts de Cadis (1810), la cambra parlamentària dels rebels contra el règim constitucional de Josep I Bonaparte (1808-1814). Dou, nascut en una família de l'oligarquia urbana de Barcelona, sociològicament propera al règim borbònic, va ser, en el decurs de la seva carrera, un jurista i un polític d’ideologia conservadora amb alguns detalls oberturistes.

Després que Carles IV i Ferran VII vengessin la corona espanyola a Napoleó Bonaparte (05/05/1808) —en aquell moment emperador de França— es va produir cert moviment de contestació entre les classes més conservadores de la societat espanyola, que va culminar amb la creació d’un parlament dissident a Cadis. Dou, que en aquell escenari de rebel·lió havia estat nomenat “diputat” oficiós per la “Provincia de Cataluña”, va ser nomenat primer president d’aquella cambra, després d’una disputada votació amb el gallec Benito de la Hermida Maldonado, exministre de Ferran VII.

Dou va exercir el càrrec durant trenta dies (entre el 24 de setembre i el 23 d’octubre de 1810) i va presidir les primeres sessions d’aquella cambra, que conduirien a la negociació i promulgació de la Constitució de 1812, anomenada popularment La Pepa, i que únicament va ser vigent en territori dels rebels durant el període de la guerra (1812-1814). Els dietaris personals dels diputats catalans que van assistir a aquelles corts revelen que, especialment Dou, va ser motiu recurrent de burles per part dels diputats castellans, a causa del seu marcat accent català.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat