Tal dia com avui de l’any 1959, fa 60 anys, moria a Lausana (Suïssa) Joan Ventosa i Calvell, que en el decurs de la seva vida havia estat un dels fundadors de la Lliga Regionalista (1901) i un dels financers de la rebel·lió franquista (1936). Ventosa, nascut a Barcelona l’any 1879 i llicenciat en Dret per la Universitat de la capital catalana, va ser diputat a les corts espanyoles pel districte de Santa Coloma de Farners (ininterrompudament entre 1907 i 1923), ministre d’Abastiments (del govern de concentració de Garcia Prieto -1918-) i ministre d’Hisenda en dues ocasions (amb el govern de Maura -1918- i amb el darrer govern dictatorial de Berenguer -1931-).
Tot i haver estat un dels fundadors i un dels prohoms de la Lliga Regionalista, no assoliria el lideratge del partit fins a principis dels anys 30. En el decurs del seu lideratge, la Lliga confirmaria el gir cap a posicions ultraconservadores que, una dècada abans, havia iniciat per la influència de Francesc Cambó. També, en el decurs del seu lideratge, la Lliga -que va canviar el nom de la seva marca política pel de Lliga Catalana- perdria la seva condició de partit hegemònic a Catalunya que ostentava des del 1907. A les eleccions municipals de 1931 i a les del Parlament de 1932, va ser escombrada per l’Esquerra Republicana que liderava Francesc Macià.
Quan va esclatar la Guerra Civil espanyola (1936-1939) es va desplaçar a la zona controlada pels rebels i es va convertir en un dels principals col·laboradors del bàndol franquista. Va aconseguir la repatriació de capitals que s’havien fugat després del triomf electoral del Front Popular (febrer de 1936), i va gestionar un crèdit de 60 milions de dòlars (l’equivalent actual a 6.000 milions d’euros) que la Banca Morgan de Nova York va concedir al bàndol franquista. Conclòs el conflicte, i profundament decebut amb el règim franquista, seria un dels signants del Manifest dels Vint-i-set; que proposava la recuperació de la monarquia constitucional anterior a 1923.