Tal dia com avui de l’any 1936, fa 83 anys, moria a Salamanca el catedràtic de Filosofia, escriptor i polític Miguel de Unamuno y Jugo (Bilbao, 1864), que havia estat una de les figures intel·lectuals més rellevants del primer terç del segle XX espanyol. Unamuno seria un dels màxims representants de la Generación del 98 (un grup d’escriptors, assagistes i poetes de llengua castellana que es van sentir profundament afectats per la pèrdua de les colònies espanyoles de Cuba, Puerto Rico i Filipines).

En aquell context, Unamuno li escriuria una carta, signada el 14 de maig de 1907, a l’advocat, escriptor i crític literari valencià José Martinez Ruiz, membre, també, de la Generación del 98 i més conegut com a Azorín expressant-li: “Merecemos perder Catalunya. Esa cochina prensa madrileña está haciendo la misma labor que con Cuba. No se entera. Es la bárbara mentalidad castellana, su cerebro cojonudo (tienen testículos en vez de sesos en la mollera)”.

Aquella cita va ser proclamada en un escenari de gran tensió entre la societat catalana i el règim corrupte de l’alternança que governava a Madrid des de la restauració borbònica (1874): el 25 de novembre de 1905 un grup de 300 oficials de l’exèrcit espanyol havia assaltat la redacció del setmanari satíric català Cu-cut! i assassinat un dels seus treballadors. Els assaltants s’havien justificat dient que el perill separatista, representat en aquella ocasió pel Cu-Cut!, era excessivament tolerat pels governs de Madrid.

Els fets del Cu-Cut!, la Llei de Jurisdiccions —dictada pel govern liberal de Segismundo Moret per a evitar el judici dels assaltants—, i la hostilitat de la classe política espanyola i de la seva premsa captiva, va conduir la classe política catalana a la creació de Solidaritat (1906), una plataforma que reunia totes les forces del catalanisme —des del republicanisme obrerista fins al carlisme tradicionalista—, i que, a Catalunya, guanyaria àmpliament les eleccions generals de 1907 (41 diputats sobre 44 escons).

A l’inici de la Guerra Civil (1936), Unamuno —que inicialment havia donat suport a la rebel·lió—​, abundaria en la cita de 1907: a la Universitat de Salamanca, el general rebel Millán-Astray proclamaria: “Viva la muerte y muera la inteligencia”. I Unamuno, decebut pels esdeveniments, contestaria: “Venceréis pero no convenceréis. Venceréis porque tenéis sobrada fuerza bruta, pero no convenceréis porque convencer significa persuadir. Y para persuadir necesitáis algo que os falta en esta lucha: razón y derecho”.