Tal dia com avui de l’any 1975, fa 47 anys, a Sankt Gallen (Suïssa); moria Jaume de Borbó i de Battenberg; segon fill d’Alfons XIII; germà gran de Joan de Borbó; oncle de Joan Carles I (en aquell moment Príncep d’Espanya i successor a la jefatura de l’estat); i oncle-avi de Felip VI (en aquell moment Infant d’Espanya). Jaume de Borbó era el primogènit supervivent d’Alfons XIII, però el 1933 (als vint-i-cinc anys) l’havien obligat a renunciar als seus drets successoris al·legant que la seva sordesa li impediria regnar; i, automàticament, havien nomenat el seu germà petit Joan de Borbó (que més tard seria el pare de Joan Carles I), hereu al tron espanyol.

Jaume de Borbó (La Granja, Castella i Lleó, 1908) havia quedat sord a l’edat de quatre anys després d’una intervenció quirúrgica per una doble mastoïditis. No obstant això, els qui el van tractar, li reconeixien les mateixes capacitats i limitacions que als seus germans. L’any 1949, veient que la mala relació entre el dictador Franco i Joan de Borbó posava en risc el projecte de restauració de la monarquia; es va postular com el legítim continuador de la nissaga borbònica a Espanya. En aquell moment s’havia divorciat de la seva primera esposa i s’havia casat amb una ambiciosa cantant alemanya anomenada Charlotte Tiedemann.

La figura de Jaume no despertava cap entusiasme en les files dels monàrquics espanyols. Però, en canvi, algunes destacades figures del partit monàrquic —sobretot les que eren més properes al nucli del poder del règim franquista— van veure amb bons ulls la candidatura dels fills de Jaume: Alfons i Gonzalo. Els monàrquics van viure una autèntica guerra soterrada (al tradicional enfrontament entre carlins i alfonsins se sumava un tercer en discòrdia), que va beneficiar, especialment, a una de les “famílies” del franquisme: els anomenats tecnòcrates; que, promoguts per la prelatura de l’Opus Dei, van passar a ocupar els càrrecs més estratègics de l’aparell de l’estat.

Finalment, el 1969, el dictador Franco va designar successor a Joan Carles (el candidat preferit dels tecnòcrates). No obstant això, l’empresa de Jaume no defallia, i el 1972, va aconseguir casar el seu primogènit Alfons amb l’única neta del dictador, Carmen Martínez-Bordiú y Franco; promovent tota mena d’especulacions a l’entorn d’una successió aparentment designada. Poc després, el 1975, Jaume moria sobtadament a Suïssa. El 1984, el net primogènit de Jaume, Francesc d'Assís de Borbó, moria en un estrany accident de trànsit. I el 1989,  el seu fill primogènit, Alfons, moria en un misteriós accident en una estació d’esquí als Estats Units.