Tal dia com avui de l’any 911, fa 1110 anys, moria a Barcelona el comte Guifré II, representant del poder carolingi als comtats de Barcelona, Girona, i Osona; entre el anys 897 i 911. Guifré II era fill de Guifré I el Pilós (fundador de la nissaga comtal dels Bel·lònides) i de Guinidilda d’Empúries (besneta de l’emperador Carlemany). Guifré va ser el primer comte català que no rebia el càrrec per nomenament de la cancelleria carolíngia, sinó que ho feia per la execució del testament del seu pare Guifré. I seria, també, el primer comte català amb sang carolíngia. Des de Guifré II, els Bel·lònides serien una branca menor de la família imperial.
Durant el govern del seu pare Guifré I el Pilós (870-897), el món occidental europeu va conèixer els primers símptomes de la feudalització de la societat: els barons territorials (delegats del poder central) van iniciar un procés d’usurpació del poder central que culminaria cap a l’any 1000. Un d’aquest primers símptomes va ser la patrimonialització del càrrec: els comtes el van assumir com a propi i, a partir de l’època de Guifré el Pilós, el transmetrien als seus hereus. Aquesta dinàmica, que va ser generalitzada al regne de França, va impulsar el naixement de diverses nissagues ducals i comtals que, durant els segles posteriors, governarien dominis semi-independents o independents.
Guifré II va ser el segon Bel·lònida, la nissaga comtal catalana que governaria els comtats catalans dependents del poder carolingi entre el 870 i el 987; i el comtat independent de Barcelona, des del 987 fins el 1410. També van ser reis d’Aragó (1150-1410); reis de Mallorca (1231-1344, i posteriorment com a part integrant de l’edifici polític catalanoaragonès); reis de València (1232-1410), reis de Sicília (1282-1410), reis de Sardenya (1295-1410), i reis de Còrsega (intermitentment durant el segle XIV). Entre el 1282 i el 1348, coincidint amb l’etapa de plenitud de l’Imperi català de la Mediterrània, els Bel·lònides serien la nissaga més poderosa d’Europa.