Tal dia com avui de l’any 1782, fa 239 anys, a Bolonya (llavors Estats Pontificis) moria Carlo Broschi, més conegut com a Farinelli, que durant tretze anys (1737-1746) havia estat el castrato particular de Felip V, el primer Borbó hispànic. Quan Farinelli va arribar a la cort de Madrid, ja era un artista de reconegut prestigi que actuava als principals escenaris del continent europeu; però les exigències de Felip V el van convertir en el cantant exclusiu del monarca. Aquella estreta relació el va convertir, també, en un dels personatges més influents del regne d’Espanya, coincidint amb les dècades centrals de l’època de màxima repressió del règim borbònic contra Catalunya.
Farinelli havia nascut el 1705 a Àndria (regne de Nàpols), a l’inici de la Guerra de Successió hispànica (1701-1715), en una família de la qual no es té constància de la seva ideologia, però que estava molt vinculada amb l’aparell funcionarial hispànic. Farinelli, de ben jove, havia mostrat unes grans habilitats per al cant, i això provocaria que la seva família el sotmetés a una intervenció quirúrgica de castració. Aquesta pràctica, que tenia una llarga i funesta arrel que remuntava al segle XVI, consistia a sacrificar els atributs masculins dels nens per tal que conservessin la veu aguda de la infantesa, i amb el propòsit de convertir-los en estrelles de l’òpera.
Les fonts documentals revelen que durant la seva estada al regne espanyol, Farinelli va acumular una gran riquesa. Valent-se de la relació amb Felip V, es va introduir en els cercles de corrupció instal·lats a la cort i va participar en molts projectes públics que li van reportar grans beneficis particulars. Les mateixes fonts revelen, també, que va ser un entusiasta de la ideologia oligàrquica del règim borbònic. Durant el regnat de Ferran VI (1746-1759) va conservar el seu estatus. Però amb l’arribada de Carles III i del seu ministre Squillace (1759), que pretenien reformar i modernitzar el regne espanyol, va abandonar Madrid i es va retirar a Bolonya amb la seva immensa fortuna.