Tal dia com avui de l’any 1506, fa 513 anys, moria a Valladolid (Corona de Castella i Lleó), oficialment a causa d’una insuficiència cardíaca, el cartògraf, navegant i explorador Cristòfol Colom, que va ser la primera autoritat europea —política i militar— al nou continent. Quan va succeir la seva defunció, Colom era a Valladolid negociant amb la cancelleria del rei Ferran el Catòlic (Isabel la Catòlica ja era morta des del 1504), la recuperació dels drets que li corresponien en l’empresa americana, pactats en les Capitulacions de Santa Fe (1492) —prèviament al primer viatge— i que li havien estat, posteriorment, arrabassats per la monarquia hispànica (1500) en un cop de força que molts historiadors han qualificat com un veritable cop d’estat.  

El dia abans de la seva mort, el 19 de maig, Colom va atorgar testament a favor dels seus fills (Diego i Ferran), del seu germà (Bartomeu) i de la seva segona esposa (Beatriu Enríquez). Aquell testament, redactat per Pedro de Hinojedo (escrivà de cambra i notari públic de la cancelleria hispànica), revela que la mort li va sobrevenir molt abans d’aconseguir el propòsit que l’havia portat a Valladolid. En el repartiment del seu patrimoni fa referència a una quantitat que, en virtut de les Capitulacions de Santa Fe, li deu la monarquia hispànica i que, ell mateix, dubta que arribarà a cobrar. Més concretament parla d’una suma de dos milions de morabatins a l’any (l’equivalent aproximat a 500 milions d’euros) que, efectivament, els seus hereus no cobrarien mai.

Inicialment Colom va ser enterrat al convent de San Francisco de Valladolid. Vint anys més tard (1526), María Toledo (vídua del seu fill i hereu de Diego) va aconseguir complir les darreres voluntats de Colom, i les seves despulles van ser traslladades a la catedral de Santo Domingo. Posteriorment, les seves despulles acabarien dibuixant un estrambòtic recorregut que contrasta amb el tracte que la monarquia hispànica li havia dispensat en vida. L’any 1795 (quan Espanya va haver de cedir el domini de l’illa Hispaniola a França), les autoritats hispàniques traslladarien unes restes, identificades parcialment com les de Colom, a l’Havana. En canvi, les dels seus descendents (fills i nets de Colom), enterrades també a Santo Domingo, quedarien en el mateix lloc.

I l’any 1898, quan l’exercit espanyol perd la Guerra d'Independència de Cuba, passa el mateix que un segle abans a Santo Domingo, i una part de les restes de Colom acaben traslladades a la catedral de Sevilla. Els investigadors estimen que en el vas mortuori actual només hi ha el 15 o 20% de les autèntiques restes de Cristòfol Colom.