Tal dia com avui de l’any 1940, fa 79 anys, moria a Barcelona Dolors Bonella i Alcànzar, coneguda popularment com la Monyos, i que en el decurs de la seva vida havia estat el personatge més icònic del barri xino barceloní. Dolors Bonella ―que en l’entorn familiar era coneguda com a Lola― havia nascut a Barcelona l’any 1851. La Monyos, que va viure 89 anys, es convertiria en història viva: veuria de primera mà els grans moviments i els grans processos de transformació que havien de transportar Barcelona a la modernitat (la Revolució Industrial, l’ensorrament de les muralles, la urbanització de l’Eixample, el Tancament de Caixes, la Setmana Tràgica, la restauració de la Generalitat o la Guerra Civil espanyola, entre d’altres).

Però la Monyos es convertiria en un personatge cèlebre per la seva estrambòtica estètica i per la seva singular personalitat, que eren fruit d’una tràgica història personal. Segons la majoria de les fonts, Dolors Bonella, sent molt jove, havia entrat a servir en una casa d’una família de l'oligarquia local. Allà va tenir una relació sentimental amb el primogènit dels amos, que va donar com a fruit el naixement d’una nena. Segons algunes fonts, la nena (quan tenia quatre anys) va morir atropellada per un carruatge. Aquestes mateixes fonts hi veuen la mà fosca dels amos. I segons unes altres fonts, qui va ser mortalment atropellat va ser el seu amant i la nena va ser segrestada pels patrons, i criada i educada totalment al marge de la mare.

Sigui com sigui, després d’aquest succés, Dolors Bonella va entrar en una profunda depressió que la va transportar a un estat mental d’alienació. Va ser acomiadada de la feina i durant la resta de la seva vida (més de mig segle) va malviure venent flors al Raval i a la Rambla, i també gràcies a l’ajut d’algunes persones que coneixien la seva tràgica història personal. Segons les fonts, es vestia com una nena petita, es maquillava com una prostituta i es pentinava amb uns monyos estranyament verticals. Però tots els testimonis que la van conèixer coincidiren a destacar la seva extraordinària bondat i la seva alegria contagiosa. Va morir poc després de la Guerra Civil, reclosa en una institució caritativa i en el més absolut anonimat.