Tal dia com avui de l’any 1409, fa 611 anys, es lliurava la batalla de Sanluri (a 20 quilòmetres al nord de Càller, la capital de Sardenya). En aquella batalla tan decisiva es van enfrontar les tropes de la corona catalanoaragonesa ―formades exclusivament per catalans i comandades per l’hereu Martí el Jove― amb un combinat de forces militars sardes, genoveses i franceses ―comandades per Guillem d’Arborea―. La clamorosa desfeta de l’aliança anticatalana imposaria, definitivament, la dominació del Casal de Barcelona sobre l'illa de Sardenya, després d’un segle llarg de lluites i conflictes.
Segons la investigació historiogràfica, la darrera revolta sarda ―que havia culminat amb la batalla de Sanluri― venia provocada per una alteració dels pesos polítics a l’illa. Des de la primera ocupació catalana (a principis de la centúria del 1300), les classes urbanes sardes i els nous dominadors catalans havien forjat una aliança política, econòmica i social que tenia el control sobre totes les ciutats costaneres. Però, a principis de la centúria del 1400, la República de Gènova i la corona francesa havien decidit, obertament, donar suport a la resistència sarda de l’interior de l’illa.
Després de la batalla de Sanluri, l'illa va ser pacificada i la totalitat del seu territori va passar a ser controlat pel Casal de Barcelona. Sardenya es convertiria en un estat més de la corona catalanoaragonesa (tot i que, sorprenentment, no estava representat al Compromís de Casp, 1412). I Càller seria una ciutat catalanoparlant. Aquesta situació es mantindria fins que el 1713 el primer Borbó hispànic la va cedir al ducat independent del Piemont a canvi de la retirada del conflicte successori hispànic. No obstant això, el català es mantindria com la llengua de cultura de Sardenya fins ben entrat el segle XIX.