Tal dia com avui de l’any 1461, fa 558 anys, es signava la Capitulació de Vilafranca, entre Joana Enríquez, segona esposa del comte-rei Joan II i mare de l’infant Ferran (futur rei catòlic), i els representants de la Generalitat, en aquell moment controlada per l’estament aristocràtic català. Aquelles capitulacions es signaven en un context de gran tensió política que anticipava la Guerra Civil catalana (1462-1472) que enfrontaria per una banda la corona, les classes menestrals urbanes i la pagesia rural; i per l’altra, l’estament aristocràtic català i les oligarquies urbanes de Barcelona.

Poc abans de la signatura d’aquelles capitulacions, el comte-rei Joan II havia ordenat l’empresonament del seu fill i hereu Carles de Viana, que havia tingut amb la seva primera esposa Blanca de Navarra. Joan II havia justificat aquella decisió pel posicionament polític de Carles, molt proper a l’estament aristocràtic català. Però lluny de calmar la situació, provocaria una reacció que posaria el país al caire de la Guerra Civil. Seria el mateix Joan II qui, quatre mesos abans de la signatura de la capitulació, ordenaria l’alliberament de Carles de Viana, amb el propòsit de rebaixar la tensió.

Aquella capitulació va ser un èxit rotund pels interessos de l’aristocràcia catalana. Van aconseguir la substitució de Joana Enriquez per Carles de Viana en el càrrec de lloctinent de Catalunya i, a més, amb caràcter perpetu. També van aconseguir que el comte-rei no pogués entrar al Principat sense l’autorització de la Generalitat. I finalment, culminarien l’èxit d’aquelles capitulacions amb l’acceptació de Joana Enríquez —en nom de Joan II— de retornar a Carles de Viana la seva condició d’hereu als trons catalanoaragonès (per herència del seu pare) i navarrès (per herència de la seva mare).

Tres mesos més tard (el 23 de setembre de 1461) Carles de Viana moria a Barcelona, oficialment per problemes de salut, però l’estament aristocràtic acusaria Joana Enríquez d’haver ordenat el seu enverinament. Amb la mort de Carles de Viana, el camí al tron de Ferran quedava lliure.