Tal dia com avui de l'any 1710, fa 307 anys, moria a Lima (Perú) Manuel de Sentmenat-Oms de Santa Pau i Lanuza, virrei del Perú. Sentmenat, nascut a Barcelona l'any 1651, va fer una carrera meteòrica –com a militar– en l'administració hispànica dels Habsburg. Amb 24 anys rebia el grau de mariscal de camp, amb 26 anys era governador de la plaça militar de Tarragona (una de les més importants del Principat), i amb 30 anys era nomenat virrei del regne de Mallorca. A partir d'aquest fet, la seva carrera s'orientaria cap a l'arena política. Amb 40 anys era nomenat ambaixador a Portugal, i amb 42 a França, dues potències de la primera divisió europea i mundial.

Amb el canvi de dinastia, Sentmenat va abraçar la causa del Borbó. Va fer valer la seva decisió per obtenir un important càrrec. El 1704 el Borbó el va nomenar virrei del Perú. El virregnat del Perú era la principal font d'extracció d'or i argent americans, i el càrrec de virrei a Lima era la màxima dignitat a la qual podia aspirar un element que no formava part de les oligarquies castellanes. I allà va començar la seva escandalosa carrera de corrupció. El 1708 la malversació de Sentmenat era conversa habitual a la cort de Madrid, i el consell del rei el va cessar. Els seus amics –i socis– de la cort el van sacrificar per evitar una investigació que posés al descobert la totalitat de la trama.

 Lima. Plaça Major. 1680

 Plaça major de Lima (1680) / Biblioteca Nacional del Perú

Un any després el govern el va recuperar i el va enviar de nou a Lima. Fins a la seva mort es va dedicar a tot tipus de pràctiques de corrupció: des de l'especulació d'aliments i d'immobles fins a la manipulació de les trameses de metalls. L’escàndol va arribar a oïdes de Lluís XIV, l'avi i valedor del Borbó hispànic. Macanaz –ministre de finances borbònic, saquejador dels arxius valencians i catalans i inspirador dels Decrets de Nova Planta– ho va liquidar tot d'una manera ràpida i expeditiva: després de la mort sobtada de Sentmenat –en circumstàncies no aclarides– el va presentar com l’únic responsable, el seu patrimoni va ser confiscat i els seus hereus van ser perseguits implacablement.