Tal dia com avui de l’any 1931, fa 89 anys, en el context dels mesos immediatament posteriors a la restauració de la Generalitat i a la proclamació de la II República espanyola, el president Macià arribava a Barcelona —procedent de Madrid— després d’haver presentat al govern de la República espanyola el primer Estatut modern de la història de Catalunya. El text d’aquell Estatut va ser redactat al santuari de Núria; aprovat per la unanimitat dels governs municipals de Catalunya i referendat afirmativament pel 99% de l’electorat masculí. En aquell moment el vot femení encara no era possible, però l’Estatut va rebre el suport de 400.000 signatures femenines que representaven el 75% del cens de les dones majors d’edat. 

Aquell Estatut representava la restauració de l’autogovern de Catalunya liquidat el 1714 pel primer Borbó hispànic —“por justo derecho de conquista”— i havia generat una atmosfera de gran il·lusió entre la societat catalana. La premsa de l’època (La Vanguardia, edició del 25/08/1931), diu que quan el tren arribava “estalló en la estación una gran ovación, y como la multitud lo invadía todo y algunos ocupaban incluso las vías, la locomotora tuvo que detenerse para que aquellas quedaran expeditas (...) grupos de jóvenes treparan a la cubierta del tren, el cual, al entrar en la estación lo hizo con individuos que desde lo alto de los vagones y arracimados en sus portezuelas aclamaban entusiásticamente al señor Maciá”.

La mateixa premsa diu, també, que “antes de la llegada del tren (...) era imposible totalmente dar un paso (...) la aglomeración fue tanta que alrededor de las once arrolló a los porteros (vigilants de l’estació) y penetró en los andenes, los cuales quedaron prontamente llenos”. Aquell Estatut —el primer autogovern a la Península—  definia Catalunya com un Estat dins la República espanyola, assumia la quasi totalitat de competències de govern (educació, sanitat, seguretat ciutadana, justícia, ports, aeroports, carreteres) i el dret a l’autodeterminació de Catalunya. Les corts republicanes espanyoles el van catalogar de pretensiós i el van retallar (setembre 1932) i el general Franco —cap de la rebel·lió militar contra la República— el va derogar (abril 1938).