Tal dia com avui de l’any 1417, fa 603 anys, moria a Angers (regne de França) Lluís d’Anjou (Tolosa, 1377), que, poc després de la mort sense descendència legítima de Martí I l’Humà (el darrer sobirà catalanoaragonès de la nissaga Berenguer-Aragó), s’havia postulat com a candidat a ocupar el tron de Barcelona. Lluís d’Anjou —comte independent de Provença i rei titular de Nàpols— va fonamentar els seus drets en la seva condició d’espòs de Violant d’Aragó (1384-1442), filla de Joan I (el penúltim sobirà Berenguer-Aragó) i neboda de Martí I (el darrer sobirà Berenguer-Aragó) i, per tant, la persona genèticament més propera als darrers comte-reis.

Inicialment, havia estat la mateixa Violant la que s’havia postulat per ocupar el tron, però la falta d’una tradició de reines a la corona catalanoaragonesa li hauria impedit situar-se en la línia de sortida. Després d’algunes vacil·lacions, Lluís va prendre el relleu de la seva esposa, però en aquest interval de temps, el cos social aristocràtic catalanoaragonès ja s’havia inclinat cap a la candidatura de Jaume d’Urgell. Tampoc li va valer de res que la seva nissaga —els Anjou— haguessin estat, històricament, els protectors dels pontífexs d’Avinyó. Benet XIII (el Papa Lluna) i els seus seguidors es van posicionar, pràcticament d’immediat, a favor la candidatura de Ferran de Trastàmara.

La candidatura de Lluís de Provença mai va comptar amb suports polítics importants. Va fer diverses maniobres d’aproximació cap a les poderoses classes mercantils de Barcelona i de València. Però el seu origen va pesar molt: tot el seu poder personal estava subjecte a la voluntat política de la monarquia francesa, en conflicte permanent amb la corona catalanoaragonesa pel control de la Mediterrània. Les elits mercantils catalano-valencianes mai van confiar que seria capaç de plantar cara a França. No obstant això, mig segle més tard (1466), i durant les Guerres Civils catalanes, la Generalitat —controlada per les oligarquies— nomenaria el seu fill Renat comte de Barcelona.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat