Tal dia com avui de l’any 840, fa 1.180 anys, moria a Ingelheim (actualment situada al land alemany de Renània-Palatinat) Lluís I, rei dels francs, emperador del Sacre Imperi Romanogermànic i fundador del comtat de Barcelona (801). Lluís havia nascut l’any 778 al castell de Cassinogilum (situat a la vall mitjana de la Garona, que llavors formava part de l’estat carolingi d’Aquitània) i era fill de l’emperador Carlemany (742-814) i de la seva tercera esposa Hildegarda de Vintzgau. Tot i que Lluís no ocupava el primer lloc en la línia successòria, diverses circumstàncies polítiques el convertirien en l’hereu i relleu del seu pare.

L’any 800, amb vint-i-dos anys i amb l’experiència política i militar que havia adquirit com a rei d’Aquitània (delegat de l’emperador a l’actual quadrant sud-occidental de França), va ser col·locat al capdavant d’una campanya militar que tenia l’objectiu de recuperar i consolidar el domini del territori situat entre el Ter i el Llobregat. L’any 801 entrava a Barcelona, dominada per una petita guarnició àrab però governada —de facto— per les classes patrícies urbanes (descendents dels romanovisigots que no s’havien exiliat durant l’ocupació àrab del 718). Lluís va negociar amb les elits barcelonines l’obertura de les portes de la muralla, a canvi de mantenir-les al poder municipal.

Els agents que van posar d’acord les dues parts van ser, per la banda de Lluís, la comunitat jueva de Girona i, per la banda de les elits barcelonines, la comunitat jueva de Barcelona. Aquest acord quedaria reflectit, també, en el nomenament del primer comte (el primer delegat del poder carolingi) que va recaure en la figura de Berà o Bernat, cosí segon de Lluís el Pietós, però, a la vegada, descendent de les oligarquies de la Tarraconense (la província que ocupava el territori de la futura Catalunya i meitat nord del País Valencià), que s’havien refugiat a Aquitània durant l’ocupació àrab.

També, Lluís va elevar Barcelona a la categoria de capital del marquesat de Gòtia (districte polític i militar que agrupava diversos comtats), que, en aquell moment, passava a abastar el territori comprès entre Montpeller —al nord—, Barcelona —al sud—, i la Seu d’Urgell —a l’oest—.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat