Tal dia com avui de l’any 1963, fa 57 anys, moria a Getxo (País Basc) José Félix de Lequerica Erquiza, que l’any 1940, en la seva qualitat d’ambaixador de l’Espanya franquista a la França ocupada pels nazis, va ordir la detenció i l’extradició del president Companys. Lequerica havia estat nomenat ambaixador poc després de la finalització de la Guerra Civil espanyola (1936-1939) i, des que havia pres possessió de l’oficina diplomàtica espanyola a París, s’havia lliurat a una intensa labor de localització dels líders de l’exili republicà. L’ambaixada que dirigia tenia localitzats, entre altres, el president Companys i l’expresident del govern de la República Manuel Azaña.
Quan es va produir l’ocupació nazi de París (25/06/1940), Lequerica —en virtut dels pactes entre Serrano-Suñer i Himmler— va lliurar a la Gestapo tota la informació que havia acumulat. Quaranta-vuit dies després (13/08/1940), la Wehrmacht detenia el president Companys i la Gestapo saquejava la seva casa de La Baule-les-Pins (Bretanya). Anys més tard, Carme Ballester —l’esposa de Companys— declararia que en aquell escorcoll i detenció, els agents de la Gestapo els van requisar 75.000 francs que mai ningú els retornaria. En aquell operatiu hi va participar, també, el policia espanyol Pedro Urraca Rendueles, agregat a l’ambaixada que dirigia Lequerica.
Lequerica (Bilbao, 1891) responia al perfil del polític cacic, grimpador, oportunista i conspirador. Va gravitar del conservadorisme democràtic al falangisme, passant per la dreta catòlica i dictatorial. Va ser diputat “cunero” (representant de Toledo, on no hi tenia cap relació personal, política o econòmica) i va ser el primer alcalde franquista de Bilbao (1938), on desfermaria una brutal i terrorífica repressió a mans dels falangistes. A les acaballes de la II Guerra Mundial (1939-1945), amb un escenari clarament desfavorable per a l’Alemanya nazi, va ser nomenat ministre d’Afers Exteriors i va maniobrar, sense cap èxit, per blanquejar el règim franquista en el concert internacional.