Tal dia com avui de l’any 1410, fa 609 anys, la cancelleria del comte-rei Martí I, anomenat l’Humà, cancel·lava la legitimació de Frederic d’Aragó-Rizzardi, fill de la relació extramatrimonial entre el, llavors, ja difunt Martí el Jove (primogènit i hereu de Martí I) i l’aristòcrata siciliana Tàrsia Rizzardi. Martí el Jove va ser casat en primeres núpcies amb la reina Maria de Sicília. Quan va enviudar (1401), va ser casat en segones núpcies (1402) amb la princesa Blanca de Navarra (primogènita del rei Carles III de Navarra). Va ser en l’interval de temps entre la mort de Maria i les noces amb Blanca, que Martí el Jove i Tàrsia Rizzardi engendrarien el petit Frederic (1402).

Inicialment, se li va donar el patrònim de Luna, que era el de l'àvia paterna biològica (la reina Maria de Luna, esposa del comte-rei Martí l’Humà, mare de l’hereu Martí el Jove i parenta del Papa Lluna ―pontífex cismàtic a Avinyó que tenia el suport polític de la cancelleria de Barcelona―). Els seus primers anys de vida (1402-1409) van transcórrer discretament prop de la cort catalano-siciliana de Palerm. La cancelleria de Barcelona tenia l’esperança que Martí i Blanca engendrarien un o diversos candidats a la continuació de la nissaga Berenguer-Aragó. Però el 25 de juliol de 1409, l’hereu moria inesperadament a Sardenya, en plena campanya de domini i pacificació de l'illa.

En aquell punt, la figura de Frederic saltava a la palestra de l’alta política. Ni Martí pare ni Martí fill no tenien cap altra descendència masculina. Inicialment, els estaments del poder es van resistir a legitimar-lo, amb el pretext que mai, en la llarga història del casal de Barcelona, un fill d’una relació extramatrimonial havia assolit el govern de la corona. Però Martí, amb l’ajut del Papa Lluna, va aconseguir tombar totes les reticències. Finalment, la legitimació (que estava prevista per a l’1 de juny de 1410) va quedar cancel·lada indefinidament el mateix dia, a causa de la sobtada i misteriosa mort del comte-rei Martí l’Humà la vigília de la cerimònia (31 de maig de 1410).

El Papa Lluna, que havia estat el gran valedor de la iniciativa de Martí l’Humà, sorprenentment i misteriosament es va desentendre dels compromisos adquirits i, poc després, es convertiria en un dels més importants defensors de la candidatura de Ferran d’Antequera (el primer Trastàmara al tron catalano-aragonès).