Tal dia com avui de l’any 1939, fa 80 anys, les autoritats governatives del règim franquista ordenaven la repatriació a Alemanya dels cadàvers d’un accident aeri que s’havia produït el 4 d’agost anterior, entre els quals hi havia el del coronel Von Scheele, fundador de la Legió Còndor. Segons la premsa de l’època (La Vanguardia Española, edició del 08/08/1939), l’avió alemany Hans Wande (que feia la ruta entre Madrid i Barcelona) es va estavellar contra el pic de la Miranda de Llaberia (918 m), situat entre els municipis de Colldejou (Baix Camp) i Tivissa (Ribera d’Ebre). També segons la mateixa premsa, van morir tots els ocupants de l’aparell sinistrat.
En el moment en què es va produir l’accident, Von Scheele era agregat d’aeronàutica de l’ambaixada alemanya a Madrid. Però durant el conflicte civil espanyol (1936-1939) havia tingut un paper molt destacat. Havia estat el comandant de les forces aèries del règim nazi alemany que, a l’inici del conflicte, havien transportat les tropes rebels franquistes del Marroc a la península. I va ser, també, el fundador de la Legió Còndor, la força aèria del règim nazi alemany (formada per avions caça i bombarders) que va combatre al costat del bàndol rebel franquista. La Legió Còndor es faria tristament cèlebre pel bombardeig sobre la població civil de Gernika (26 d’abril de 1937).
Però la Legió Còndor no tan sols va bombardejar Gernika. Entre novembre de 1937 i febrer de 1939, va llançar més de 3.000 atacs aeris sobre la població civil catalana; que van causar més de 10.000 morts i desenes de milers de ferits. Uns dels primers atacs van ser sobre el Liceu Escolar de Lleida (novembre de 1937) i sobre l’escola de Sant Felip Neri de Barcelona (gener de 1938). I un dels darrers serien sobre el mercat de Granollers (gener de 1939) i sobre les columnes de refugiats republicans a Figueres (febrer de 1939). Paradoxalment, Catalunya ―que havia estat el territori més castigat pels bombardeigs de la Legió Còndor― es convertiria en la tomba de Von Scheele.