Tal dia com avui de l’any 1903, fa 115 anys, moria a Madrid l’economista, jurista i polític Laureà Figuerola i Ballester que seria, però, enterrat al cementiri de Girona per expressa voluntat del finat. Figuerola havia estat el creador de la unitat monetària de l’Estat espanyol coneguda com a pesseta. En denominar aquella primera unitat monetària espanyola Figuerola s’inspiraria en el terme català pesseta, que era una mesura monetària d’ús corrent a Catalunya. El Diccionario de Autoridades de 1737 —editat durant les primeres dècades de dominació borbònica posteriors a la Guerra de Successió hispànica (1705-1715)— ja definia el terme pesseta com “la pieza que vale dos reales de plata de moneda provincial —referida a Catalunya— formada de figura redonda”.
Amb anterioritat a la posada en circulació de la pesseta (1868), el sistema monetari hispànic estava format per diverses autoritats emissores. Malgrat que els Borbons hispànics, després de la Guerra de Successió (1705-1715), havien uniformat i centralitzat totes les parcel·les de poder, a finals del segle XIX es mantenien encara diversos patrons —sempre referenciats al “real de vellón” castellà— que remuntaven el seu origen a l’època foral anterior al conflicte successori. A Catalunya, amb anterioritat a la unificació monetària de la pesseta, durant més d’un segle i mig les autoritats del règim borbònic van emetre peces de plata i de coure anomenades pessetes i les seves fraccions anomenades “quartos” i “xavos”; que eren les monedes d’ús corrent al Principat.
Govern d'Espanya (1869). Primer per l'esquerra, Figuerola; quart per l'esquerra, Prim / Font: Biblioteca Nacional de España
Durant les dècades centrals del segle XIX, els governs liberals espanyols —amb el suport de les classes burgeses i industrials catalanes— van presentar els primers projectes d’unificació. Però no seria fins a Laureà Figuerola, nascut a Calaf (Anoia) l’any 1816, republicà, federalista i ministre d’Hisenda del govern progressista del general Prim (1868) que es materialitzarien. Figuerola, però, anava més enllà; i el seu projecte aspirava a establir la Unió Monetària Llatina, el precedent contemporani més remot de l’actual Eurozona. Figuerola, en el decurs de la seva vida, seria també el primer doctor en Dret sortit d’una universitat peninsular (Universitat de Barcelona, 1846) i el fundador de la primera escola docent contemporània de Catalunya (Escola Normal, 1846).