Tal dia com avui de l’any 1935, fa 84 anys, el Tribunal de Garanties Constitucionals dictava sentència condemnatòria de 30 anys de reclusió contra el president de la Generalitat Lluís Companys (Esquerra Republicana de Catalunya) i contra els consellers del Govern de Catalunya, Martí Esteve (Acció Catalana Republicana), Joan Lluhí (Partit Nacionalista Republicà d’Esquerres), Joan Comorera (Unió Socialista de Catalunya), Ventura Gassol, Pere Mestres i Martí Barrera (els tres d’ERC) pels Fets del Sis d’Octubre (1934).

Segons la nota de premsa publicada per La Vanguardia (edició del 6 de juny de 1935): “El Tribunal ha hecho suya la tesis del fiscal”; que des del primer moment havia mantingut que “los procesados se alzaron en armas contra esa Constitución, proclamando el Estado Catalán de la República Federal Española (...) implica la subversión del régimen constitucional, en lo que a la organización nacional afecta, transformando las regiones autónomas en Estados miembros y la República integral en federativa, con alteración profunda de poderes”.

Quan es va decidir la sentència, els presos polítics catalans feia 232 dies que estaven en presó incondicional a l’espera de judici (des del 7 d’octubre de 1934) i, durant aquest període, havien estat reclosos en tres centres penitenciaris diferents: la Presó Model de Barcelona, el vaixell-presó Uruguai ―ancorat al port de Barcelona― i la Presó Cel·lular de Madrid (110 dies). En canvi, el judici, celebrat a la seu del Tribunal Suprem (que coincideix amb l’actual seu del mateix organisme), va durar escassament una setmana i mitja (del 27 de maig al 6 de juny de 1935).

La sentència condemnatòria deia: “Condenamos a cada uno de los procesados (...) autores de un delito de rebelión militar, a la pena de treinta años de reclusión mayor, con las accesorias de interdicción civil durante el tiempo de la condena e inhabilitación absoluta y al pago de las costas procesales”. Un any després, es produiria el cop d’estat militar que conduiria a la Guerra Civil (1936-1939), i tant el jutge Fernando Gasset Lacasaña (que havia dictat la sentència) com el fiscal Lorenzo Gallardo González (que havia sostingut l’acusació de rebel·lió) es van sumar immediatament al bàndol sollevat franquista.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat