Tal dia com avui de l’any 1640, fa 380 anys, es reunia al Palau de la Generalitat, i amb caràcter d’urgència, la Junta de Braços del Principat de Catalunya (l’equivalent al Parlament), formada per 120 membres representatius dels tres estaments de poder (nobiliari, eclesiàstic i civil), per debatre la resposta catalana a la declaració de guerra formulada, deu dies abans (01/09/1640), pel rei hispànic Felip IV. La declaració formal de guerra de Felip IV venia precedida de cinc anys d’ocupació militar hispànica perpetrada amb el propòsit de forçar la transformació de la relació bilateral entre Catalunya i el poder central hispànic, en una simple relació de supeditació a la monarquia de Madrid.

Quan es va reunir aquella Junta de Braços, feia només tres dies (07/09/1640), que els representants diplomàtics catalans i francesos havien signat el Pacte de Ceret, que implicava el trencament de la relació bilateral entre Catalunya i el poder central hispànic —que remuntava a l’inici del regnat de Carles de Gant (1518)—. En aquell pacte, la monarquia francesa reconeixia a Catalunya la seva categoria de subjecte polític i la seva capacitat per decidir el seu propi futur; emparades per les Constitucions Catalanes jurades per tots els reis hispànics, i que Felip IV havia incomplert repetidament i que havia intentat destruir.

En el Dietari de la Generalitat d’aquella sessió es diu que la Junta de Braços va proclamar que “considerant la necessitat que·s representa hi ha de acudir a la ciutat de Tortosa per lo perill que·y ha de ser invadida (per les tropes hispàniques) (...)  per a assistir y provehir lo convenient a la defensa. Y que de la present deliberació se fassa sabidor lo savi Consell de Cent”. La naturalesa política de Catalunya, i el reconeixement tàcit de la monarquia hispànica, es posarien de manifest quan els Tercios de Fajardo de Zúñiga van ocupar Tortosa i van desfermar una brutal repressió contra la població civil, com, històricament, ho havien fet i com ho continuaven fent en qualsevol plaça estrangera.