Tal dia com avui de l’any 1897, fa 122 anys, moria a Barcelona el mestre d’obres, arquitecte i urbanista Josep Fontserè i Mestre; que, en el decurs de la seva vida, havia adquirit un gran prestigi professional com el constructor i arquitecte de diversos projectes arquitectònics i urbanístics a Barcelona: els més destacats serien el disseny i construcció del parc de la Ciutadella i la construcció dels seus principals elements arquitectònics (1870-1877) per a l’Exposició Universal de 1888.
Al parc de la Ciutadella seria el constructor de la Cascada (1874-1882), de l’Umbracle (1883-1886) i del Cafè (1872) ―reformat posteriorment―. I, en altres indrets de la ciutat, seria l’arquitecte-constructor dels edificis del mercat del Born (1873-1878), del Dipòsit d’Aigües (1874-1876) ―al carrer Ramon Trias Fargas― i dels porxos del passeig Picasso (1872). Fora de Barcelona, seria l’arquitecte-constructor dels edificis del parc Samà (1881-1887), a Cambrils (Baix Camp).
Fontserè havia nascut a Barcelona l’any 1829. Durant la seva primera joventut havia treballat al costat del seu pare, Josep Fontserè i Domènech (arquitecte municipal de Barcelona), en diversos projectes arquitectònics i urbanístics. Algunes fonts afirmen que, quan encara era un nen molt petit, va ajudar el seu pare a marcar sobre el terreny el perímetre de la plaça de bous del Torin (1834) ―a la Barceloneta―. Va estudiar a l’Escola de la Llotja de la Junta de Comerç i a l’Escola de Mestres d’Obres i de Camins.
Es graduaria el 1853, però molt abans ja havia rebut els seus primers encàrrecs: el 1849 va dirigir les obres del Teatre Olimp (al carrer Mercaders, de Barcelona) i el 1853 les del Teatre Circ Barcelonès (al carrer Montserrat, Barcelona). Poc després, el 1859, obtindria el tercer accèssit en el concurs municipal per urbanitzar l’Eixample de Barcelona. El seu lema era “No destruir per a edificar, sinó conservar per a rectificar i edificar per a engrandir”.