Tal dia com avui de l’any 1523, fa 496 anys, l’aparell militar hispànic a Mallorca executava Joanot Colom, líder de la Revolució de les Germanies mallorquina. Colom, nascut a Felanitx a finals del segle XV, era barreter a la capital de l’illa i tenia el seu obrador i botiga a la plaça del Mercat, davant de la parròquia de Sant Nicolau. Durant els mesos que van precedir l’esclat de la Revolució de les Germanies mallorquina (1520-1521), havia destacat com un dels caps del moviment. Precisament, l’esclat de la revolta (6 de febrer de 1521) es produiria quan el virrei hispànic ―l’aragonès Miguel de Gurrea y Cerdan― va ordenar la detenció i l’empresonament dels líders del moviment: els germans Joanot i Francesc Colom, Joan Crespí, Pasqual Rosselló, Rafel Ripoll, Pere Begur i Guillem Vic. L’endemà serien alliberats per les masses populars.

La decisió de Gurrea, que havia precipitat l’esclat de la revolta, també el conduiria a la seva ruïna política. Es va produir una pinça inèdita entre l’aristocràcia mallorquina (que l’odiava a causa dels freqüents enfrontaments que hi mantenia) i les classes mercantils i pageses (tradicionals aliades en el conflicte secular contra la noblesa, i que també l’odiaven per la seva política autoritària i repressiva). Gurrea era anomenat despectivament “borrelló”, “fideu” i “diablot”. Les institucions mallorquines el van destituir i el van obligar a marxar, emparant-se en un privilegi del comte-rei Pere III que garantia que els lloctinents reials a l’illa serien sempre mallorquins. Gurrea es va refugiar a Eivissa, i des d’allà va enviar diverses cartes al rei hispànic Carles I, sol·licitant reforços militars per envair Mallorca i aixafar la revolta.

Els agermanats mallorquins van assajar una fórmula política que havia de conduir a la constitució d’una república associada a l’edifici polític hispànic. Però com va passar, també, al País Valencià, les faccions radical i moderada revolucionàries van entrar en conflicte i es va fragmentar el moviment. Moment que coincidiria amb el desembarcament de Gurrea i les tropes hispàniques a Alcúdia (octubre de 1522) i les successives derrotes agermanades. Després del setge i capitulació de Palma (7 de març de 1523), Colom va ser detingut i presentat com una veritable amenaça al sistema (durant el període revolucionari havia abolit l’esclavitud). Gurrea va ordenar que Colom fos arrossegat i esquarterat. El seu cap va ser exposat en una fornícula. La seva casa familiar va ser enderrocada i el solar que hi va quedar va ser sembrat de sal.