Tal dia com avui de l’any 1468, fa 552 anys, moria a Tarragona Joana Enríquez i Fernández de Córdoba, segona esposa del comte-rei Joan II, mare de Ferran el Catòlic i madrastra de Carles de Viana. Joana Enríquez s’havia casat amb Joan II el 1444, tres anys després que aquest hagués enviudat de la seva primera esposa Blanca de Navarra. Joana Enríquez era filla de Fadrique Enríquez, almirall de Castella i líder del partit nobiliari castellà que defensava la intervenció dels Trastàmara de Barcelona en els afers interns de Castella.
Joana Enríquez va ser un personatge clau en l'operació política que conduiria a la unió dinàstica de les corones catalanoaragonesa i castellanolleonesa. Se la va acusar de ser la causant de la prematura i inesperada mort del seu fillastre Carles de Viana (l’hereu al tron catalanoaragonès i navarrès, que, molt probablement, va morir enverinat). La mort de Carles obriria les portes de la coronació al seu fill Ferran el Catòlic. Joana Enríquez també va ser una ferma aliada d’Isabel la Catòlica en la seva lluita per aconseguir el tron de Castella i Lleó.
Durament enfrontada amb les oligarquies feudals catalanes, va buscar l’aliança amb els pagesos de remença, que reivindicaven l’abolició del sistema que, des de l’any 1000, els tenia sotmesos a condicions de semiesclavitud. Tot i que la seva estratègia no responia a una qüestió de solidaritat, sí que, en canvi, seria la personalitat política del moment que es mostraria més sensible a les duríssimes condicions que imperaven al camp català i que més suport donaria a la revolució remença. Moriria a causa d’un càncer de mama, setmanes abans de l’inici de les negociacions matrimonials de Ferran i Isabel.