Tal dia com avui de l’any 1641, fa 379 anys, es feia “extracció de deputats eclesiàstic per lo residuum i del present i corrent trienni (22 de juliol de 1638 a 21 de juliol de 1641) vaccant per mort (emmetzinat) del molt il·lustre senyor lo doctor Pau Claris (27 de febrer de 1641) en la forma que disposan los capítols de cort”. Aquest procediment, anomenat elecció per insaculació, consistia a introduir els noms dels candidats en un sac, i en presència de nou testimonis (tres per cada braç estamental) i del notari públic de Barcelona, escrivà i secretari de la Generalitat (que en aquella ocasió seria Antoni Joan Fita) era extret, “per un minyó, en la forma que disposan los capítols de cort”, el nom del que resultaria elegit

L’elegit va ser el jurista Joan Soler, “canonge de la Sancta Iglésia de Urgell, prior de Sant Pere del Munt, del orde de Sanct Benet, bisbe de Vich, cousin germà carnal de dit doctor Pau Claris”. Soler seguiria una política continuista en relació a l’etapa de govern de Claris. Suspesa indefinidament la República catalana (23 de gener de 1641), Soler s’esmerçaria a tancar el pacte entre la monarquia francesa i Catalunya. Va ser l’arquitecte del Pacte de la Péronne (19 de setembre de 1641) ―signat durant la presidència del seu successor Bernat de Cardona i de Raset―, que seria el text legal que articularia la relació bilateral fins al 1652 al Principat i fins al 1659 als comtats de Rosselló i Cerdanya

Aquell pacte contenia catorze punts. Els més rellevants eren el reconeixement de Catalunya com un estat independent (només compartiria amb França la figura del monarca, que a París seria coronat rei, i a Barcelona home principal); la confirmació de les Constitucions de Catalunya com l’únic text polític legal i vigent; la plena independència fiscal; la catalanitat dels tots els càrrecs militars a Catalunya (exceptuant el lloctinent), de tots els bisbes i de tots els abats; i la limitació de poder del lloctinent francès a la categoria d’enllaç entre Barcelona i París. També es garantia la limitació de competències de la Inquisició, reservades exclusivament a temes de fe.