Tal dia com avui de l’any 1847, fa 173 anys, moria a Buenos Aires Joan Larreu i Espeso, considerat un dels pares de la pàtria argentina. Larreu, nascut a Balaguer l’any 1782, en una família formada per Martín Larreu i Tomasa Espeso, d’origen basc, es va educar a Barcelona (es va graduar com a pilot mercant a l’Escola de Navegació de la Llotja) i va iniciar la seva activitat professional a Mataró.

En l’exercici de la seva professió establiria una intensa relació amb les elits mercantils catalanes que el conduiria a Buenos Aires (més concretament al barri català de Montserrat). Va arribar a Buenos Aires cap al 1800, i segons Vicent López Planes (fill d’una família valenciana establerta a Buenos Aires i segon president de l’Argentina), Larreu “siempre estuvo enredado en todas las travesuras políticas de Río de la Plata”.

En només deu anys (els que separen la seva arribada a Buenos Aires de l’esclat de la Revolución de Mayo, 1810), va acumular una immensa fortuna, que ell sempre va declarar que era el fruit del seu negoci d’importació de vins i aiguardents catalans. No obstant això, la investigació moderna ha desvelat que va ser un contrabandista de gran abast, que el convertiria en una de les grans fortunes del territori.

Però, a la vegada, ha revelat que els grans beneficis que li va reportar aquella activitat els va invertir íntegrament en la creació d’una flota naval de guerra que resultaria decisiva en la consolidació de la independència de les Provincias Unidas de Río de la Plata (el precedent de la República Argentina). Larreu va ser vocal (equivalent a ministre) del primer govern independent de Río de la Plata.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat