Tal dia com avui de l’any 1229, fa 792 anys, l’estol naval promogut pel comte-rei Jaume I, salpava del port de Salou en direcció a l’illa de Mallorca, en aquell moment sota dominació islàmica. L'exèrcit de Jaume I estava format per dotzenes de vaixells (militars i mercants) que transportarien uns 17.000 efectius (15.000 peons i 2.000 cavallers), procedents, quasi exclusivament, de Catalunya. Poc abans, les Corts del regne d’Aragó s’havien negat a finançar aquella empresa, i la participació aragonesa en la conquesta de Mallorca havia quedat limitada a mitja dotzena de personalitats vinculades a la casa reial.
L’empresa mallorquina s’havia projectat l’any anterior (1228) a casa de l’armador tarragoní Pere Martell, personatge molt ben relacionat amb Jaume I, que va actuar com a nexe entre les elits mercantils i les oligarquies nobiliàries catalanes. En la negociació d’aquella empresa s’hi van comprometre les principals personalitats del país, que hi van aportar els recursos necessaris per a materialitzar la campanya. Entre els principals promotors hi havia Aspàreg de la Barca, arquebisbe de Tarragona i tutor de Jaume I durant la seva minoria d’edat; els bisbes de Barcelona i de Girona; i els comtes de Rosselló, Cerdanya i Empúries.
Posteriorment a la conquesta —i expulsió de la població musulmana—; es va procedir al repartiment en funció a les aportacions negociades amb anterioritat. Això explica l’origen exclusivament català de la colonització de Mallorca. La majoria de les terres van ser assignades als principals magnats de l’empresa, que les van repoblar amb colons procedents dels seus feus (Camp de Tarragona, Empordà, Rosselló i Cerdanya). En canvi, la ciutat de Palma, va ser assignada a les elits mercantils catalanes, que havien finançat l’empresa. En aquell moment es va produir l’establiment del call de Palma, format amb families judeocatalanes procedents de Barcelona i de Tarragona.