Tal dia com avui de l’any 1267, fa 753 anys, naixia a València Jaume d’Aragó i de Sicília, segon fill del comte-rei Pere II de Barcelona i III d’Aragó i de la reina Constança de Sicília. Jaume assoliria els trons de Barcelona i de Palerm després de la mort sense descendència legítima del seu germà gran Alfons II de Barcelona i III d’Aragó, anomenat “el Franc”. Jaume va ser coronat l’any 1291, als vint-i-quatre anys, i seria anomenat “el Just”. Durant el seu regnat, la corona catalanoaragonesa va assolir la plenitud econòmica i demogràfica. Poc després de la seva mort (1327), es va desencadenar una greu crisi econòmica (1333, “lo mal any primer”) que culminaria amb la pesta negra (1348).

Quan Jaume II va ser coronat, ja era rei de Sicília (1285). El tron de Palerm l’havia heretat directament de la seva mare —Constança de Sicília— en la seva qualitat de segon fill de la parella reial catalanosiciliana. No obstant això, sis anys després (1291), el va cedir al seu germà petit Frederic, respectant la voluntat de la mare que preveia mantenir la figura d’un rei sicilià. Fins al 1410, els sis reis sicilians descendents de Frederic serien de la nissaga Berenguer-Aragó i es mantindrien en l’òrbita política del Casal de Barcelona. Les expedicions dels almogàvers catalans que van conquerir el ducat d’Atenes (1303) van sortir de Sicília durant el regnat de Frederic, germà de Jaume II.

Durant el regnat de Jaume II, el port de Barcelona —en competència amb el de Gènova— va assolir el lideratge del comerç a la Mediterrània occidental. També, durant el seu regnat, els ports de València i de Mallorca se situarien entre els cinc ports comercials més importants de la Mediterrània occidental. En política militar, Jaume II va ser el gran promotor de la idea Rex Bellator —obra de Ramon Llull— que pretenia la unificació de totes els ordes militars d’Europa sota l’autoritat d’un rei solter o vidu, i es va postular per aquest càrrec. Però la negativa francesa el va precipitar a secundar la persecució i destrucció de l’Orde del Temple que, precisament, havia iniciat la monarquia de París.